El professor de ciència política de la UB Jordi Sánchez veu propera la fi de Maragall com a polític després de la crisi del canvi de Govern: ?és difícil imaginar-se que després d?aquesta desavinença pública, tot i que al final el president ha cedit, els socialistes catalans tornaran a optar per presentar Maragall com a candidat a la Generalitat?. Sànchez, en un article a El professor de ciència política de la UB Jordi Sánchez veu propera la fi de Maragall com a polític després de la crisi del canvi de Govern: ?és difícil imaginar-se que després d?aquesta desavinença pública, tot i que al final el president ha cedit, els socialistes catalans tornaran a optar per presentar Maragall com a candidat a la Generalitat?. Sànchez, en un article a El Periódico, recorda la tradicional incomoditat de Maragall davant la ridigesa dels partits, ja que ell preferiria ?disposar d?una relació amb el seu partit més pròxima a la que ofereix el Partit Demòcrata nord-americà -on el líder disposa d?una gran llibertat de moviments i el partit és poca cosa més que una potent maquinària electoral- que la que tradicionalment s?estableix entre el líder i qualsevol formació socialdemòcrata europea?. La doctrina de partit s?ha acabat imposant i, ?agradi o no agradi, Maragall ha estat desautoritzat. I amb aquesta desautorització, el que s?ha perdut no és només la possibilitat d?una remodelació, sinó també la possibilitat que en el futur Maragall aparegui com un president fort, autònom dels partits que li donen suport i amb capacitat d?imposar criteri propi davant de possibles desacords futurs?. Sànchez apunta la paradoxa que suposa la jugada del president: ?el resultat és que Maragall volia sortir reforçat d?aquesta remodelació i tot apunta que el seu poder serà en el futur cada vegada menor?.