El periodista Manuel Cuyàs analitza a ‘El Punt’, en un article titulat “Maragall, tres vegades partit pel mig”, el polèmic canvi de govern que el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, volia dur a terme coincidint amb l’inici del debat de política general i que els partits que li donen suport al govern li han criticat durament per inoportuna. Cuyàs defensa que Pasqual Maragall, com a presi El periodista Manuel Cuyàs analitza a ‘El Punt’, en un article titulat “Maragall, tres vegades partit pel mig”, el polèmic canvi de govern que el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, volia dur a terme coincidint amb l’inici del debat de política general i que els partits que li donen suport al govern li han criticat durament per inoportuna. Cuyàs defensa que Pasqual Maragall, com a president de la Generalitat, pot fer els canvis de govern que consideri oportuns i critica que els dirigents dels partits que li donen suport ho qüestionin: “Si els dirigents dels partits són els que han de donar o treure el permís al president de la Generalitat per fer el canvi de govern que ell creu més convenient, potser que no fem més comèdia, que ens estalviem intermediaris i que siguin els dirigents dels partits els que directament governin”. En aquest sentit, troba oportú que en el debat de política general el president Maragall presenti el seu projecte i anunciï la remodelació que ell considera convenient:“potser els canvis de persones i de funcionament que Maragall pretenia no eren els més encertats però és del tot oportú anar al debat de política general amb un projecte i presentar a la concurrència les persones que ell, el president, creu que el poden tirar endavant”. Cuyàs afirma que Maragall ha comès els errors que se li retreuen, però recorda que els partits també cometen relliscades que “ràpidament són justificades i tapades pel partit o que són regirades en benefici propi després de trobar-hi tots els atenuants, totes les gràcies i el do de l’oportunitat”. Finalment, retreu als partits que formen el tripartit que deixin sol al president: “Maragall ha fet una maragallada, sí, però el partit, els partits, el deixen sol perquè més important que tot, que el bon govern o que l’Estatut, és aquell capítol d’aquell pacte, aquell formulisme, aquella disciplina, aquell conseller que es veia despatxat i que ha trucat plorant a la seu del partit perquè es vol quedar”.