El periodista Enric Marín escriu un article al diari El Punt on exposa la seva sorpresa davant l'estratègia de Convergència, reafirmada pel congrés de l'últim cap de setmana, basada en la Casa Gran del Catalanisme. Per Marín, "si el projecte de Casa Gran és l'expressió metafòrica de l'ambició de construir un nou hegemonisme -com el pal de paller pujolià- les garanties de fracàs són sòlides". El periodista creu que "no sembla que en els pròxims anys Catalunya pugui ser governada al marge de la coalició" i, per això, "resulta una mica desconcertant que Convergència "pretengui ocupar tant d'espai ideològic", pensant-se que pot governar a soles.
En aquesta línia, el professor de la UAB recorda que "l'experiència del 2003 i el 2006 demostra que preparar la maquinària organitzativa i electoral per recuperar el poder per la via d'impulsar un nou hegemonisme condueix el fracàs". I a més, Marín afegeix que "ara com ara, l'època de les majories absolutes sembla arxivada. Però sent la minoria parlamentària més important, Convergència podria liderar la formació d'un govern de coalició d'acord amb quatre fórmules: govern de centredreta, govern de gran coalició sociovergent; govern de front nacionalista (ERC) i govern d'unitat catalanista".
De fet, Marín, que valora que el congrés de Convergència ha servit per cohesionar internament el partit, tot i el "vot de càstig a David Madí", defineix la Casa Gran com una "reformulació actualitzada del concepte pujolià de pal de paller. En la seva formulació original era una aposta per la centralitat política en la qual podien arribar a confluir el centreesquerra i el centredreta amb diferent grau de convicció catalanista: des de l'autonomisme fins a un independentisme més sentimental que polític". I, tot seguit, reflexiona envers el fet que després "d'anys de pactes amb el PP", es va erosionar lentament però greument aquest hegemonisme", fins a no fer-lo possible a l'actualitat.
