El periodista Francesc-Marc Álvaro analitza, en un article publicat avui a ‘La Vanguardia’, titulat ’De fraudes’, la darrera polèmica que han protagonitzat el PSC i ERC per la creació de l’Oficina Antifrau. Per Álvaro el govern tripartit no és només “una fàbrica de crisis”, com defineix, seg El periodista Francesc-Marc Álvaro analitza, en un article publicat avui a ‘La Vanguardia’, titulat ’De fraudes’, la darrera polèmica que han protagonitzat el PSC i ERC per la creació de l’Oficina Antifrau. Per Álvaro el govern tripartit no és només “una fàbrica de crisis”, com defineix, segons l’autor, un socialista barceloní molt destacat, sinó que també és “una fàbrica d’esdeveniments còmics”. Segons l’autor, el més “insòlit i incomprensible” d’aquesta “darrera historieta” de l’Executiu de Pasqual Maragall és que “el PSC vulgui esmenar ara un projecte de llei que el Govern va aprovar -segons es va dir- per consens”. Álvaro creu que els socialistes s’han contagiat dels seus socis de govern, perquè també fan d’oposició dins de l’executiu: “fins ara els socialistes s’havien salvat d’aquesta greu malaltia que afligeix a ERC i ICV i que consisteix en exercir d’oposició sorollosa al govern del qual es forma part”. Álvaro però assegura que la cultura de “mans netes” d’ERC no és la cultura dels socialistes: “Ridao vivia en la cultura declamatòria del ‘mans netes’. Aquesta cultura no és la del PSC, que porta dècades en la realpolitik municipal, començant per aquella gran repartidora de càrrecs, favors i recursos que és la Diputació de Barcelona”; i afegeix: “aquesta cultura puritana del ‘mans netes’ es va colar a l’acord del Tinell i ara els socis del Govern no s’aclareixen”. Álvaro creu que és estranya la reacció tant d’ERC com del PSC: “és de textura extraterrestre escoltar als polítics d’ERC repetir que perilla la continuïtat del Govern a causa de la disputa per l’Oficina Antifrau. Com ho és veure i escoltar als dirigents del PSC esmenant als consellers socialistes que van donar el sí al projecte”. També critica que el Govern sigui tan inestable: “una cosa és el fet diferencial i una altra molt diferent és tenir un Executiu que no pugui passar dues setmanes sense autolesionar-se ni rebentar la seva imatge. La catalanofòbia existeix i no necessita excuses, però, per, començar, el nostre Govern podria semblar tal cosa d’una vegada”. Álvaro afegeix que això no només ho diu l’oposició, sinó també CCOO que “s’ha queixat d’aquest caos, a l’igual que molts empresaris”. El periodista finalitza l’article assegurant que si tot això li estigués passant a un Govern de CiU se’l criticaria: “si tot això li passés a Pujol o a Mas, es diria que la Generalitat oblida al país real mentre els obrers de Seat i altra gent espera respostes”, però com que això els hi passa a “Maragall, Carod i Saura, deu ser l’influx de la lluna”.
