El periodista Vicent Sanchis exposa en un article al diari Avui com la magnífica feina interna, segons ell, que ha fet Artur Mas de cara el congrés de CDC no ha estat duta en el camp de la política dels acords externs. En aquest sentit, l'exdirector de l'Avui opina que "Convergència ha estat incapaç -perquè no és prou hàbil o perquè ni hi ha manera per molt que ho intenti- de canviar les condicions que l'han portada a l'aïllament polític". Sanchis ho justifica assegurant que CDC "torna a dependre exclusivament d'ella per governar. I, amb tants matisos com es vulgui, podria tornar a repetir la derrota de la victòria" i creu que és la part fosca d'un congrés que, d'altra banda, ha estat molt positiu en altres temes.
Així, en el text que porta per nom 'CDC: tàctica incompleta, Sanchis assegura que Mas "ha preparat el congrés del cap de setmana amb una tàctica impecable",
"n'ha lligat fins al darrer detall" i
"ha integrat en la nova executiva de CDC tots els corrents i totes les sensibilitats del partit, en un joc virtuós d'equilibris". Tot seguit, l'exdirector del diari català llença més floretes al líder convergent per haver estat capaç d'evitar les disputes internes i
"haver calculat mil·limètricament cada inclusió", i situa les habilitats d'Artur Mas al mateix nivell que
"el vell estil d'expert equilibrista de Jordi Pujol".
Pel que fa als continguts de la trobada del partit catalanista, Sanchis també és del parer que hi ha hagut un gran treball de fons i uns resultats més que notables. Així, considera que
"és paradigmàtica la proclamació del dret a decidir" ja que "acosta a CDC aun ideari més sobiranista, però no el decanta clarament cap a l'independentisme". Tot i això, Vicent Sanchis puntualitza que
"potser l'eix, més insegur i que continua com una declaració d'intencions sense recorregut clar és, de manera contradictòria, el concepte que més ha fet valer el mateix Artur Mas en la seva darrera etapa política: la Casa Gran del Catalanisme."
Finalment, per Sanchis, CDC no ha sabut resoldre dos greus problemes: "el primer es diu Unió Democràtica. Els convergents no aclareixen tampoc en aquest congrés les condicions que permetrien una relació o una ruptura entre els dos partits que porti l'estabilitat necessària". I el segon, es diu "pecat de reiteració" i es refereix al fet comentat al principi d'aquest text.
