Francesc-Marc Álvaro confessa a les pàgines de La Vanguardia que s'havia proposat no escriure sobre els ?intel·lectuals? fins que no tingués a les mans un programa concret sobre el seu projecte de partit polític. Però un cop llegit el manifest que van signar, no se n'ha pogut estar: ?He quedat impressionat pel final del manifest d'aquesta qu Francesc-Marc Álvaro confessa a les pàgines de La Vanguardia que s'havia proposat no escriure sobre els ?intel·lectuals? fins que no tingués a les mans un programa concret sobre el seu projecte de partit polític. Però un cop llegit el manifest que van signar, no se n'ha pogut estar: ?He quedat impressionat pel final del manifest d'aquesta quinzena de ciutadans que demana una organització política ?que contribueixi al restabliment de la realitat'. Alerta. Són paraules majors. La realitat, així de cop, és una cosa molt seriosa. Restablir-la sembla una tasca d'herois. Però, què és la realitat? Sembla ser que els signants ho saben perfectament. Parlen de ?ficció política', la qual cosa és interessant, venint de laboriosos intel·lectuals. Penso en el mite de la caverna i en la pel·lícula Matrix. Són uns llibertadors?. Álvaro treu el suc a les declaracions de Boadella en una entrevista a ABC: ?Jordi Pujol no hauria d'haver existit com a polític. Ha estat absolutament nefast per a Catalunya'. Ho començo a entendre: restituir la realitat implica, en primer lloc, lamentar que s'hagi produït sense demanar permís als nostres legítims desitjos. Que Pujol hagi governat democràticament durant 23 anys és una equivocació de la realitat. Què deu tenir aquesta realitat que no encaixa mai en els designis de gent tan il·lustrada??. A continuació Boadella aprofundeix una mica més en aquest concepte seu de realitat: ?Crec que existeix una ferm desig de secessió entre els dirigents polítics del País Basc i de Catalunya, que volen un sistema en el qual la intervenció de l'Estat sigui mínima, per no dir nul·la. Però quan un Estat no té disposició ni força moral per, en el moment en què hi ha un acte de desobediència constitucional, posar els tancs al territori que comet aquest acte de desobediència la situació pot esdevenir molt complicada?. Davant aquesta resposta tan dura, el periodista li pregunta si ha volgut dir que els tancs haurien de sortir al carrer i Boadella respon: ?No ho sé, però seria important que els que plantegen aquests desafiaments fossin conscients que els altres poden treure els tancs?. Álvaro conclou: ?Ara, a la fi, m'il·lumina la prosa dels catalans ?no nacionalistes'. Recordo que un altre signant va destacar, en el seu dia, per defensar la Sèrbia de Milosevic. Res no és casual. Boadella és profund i fi, això no és desconegut per als més vells. Un dels signants va aclarir que no es tracta d'una iniciativa ?d'esquerres', sinó ?molt transversal'. No hi ha dubte. Tant de bo es pugui mesurar amb la realitat de les urnes?.
