Aquest jove politòleg valencià reflexiona des de les pagines de l’Avui sobre les escenes “fins fa poc impensables” que està aportant la negociació sobre el finançament. I en descriu algunes: “l'encaixada entre el conseller Castells i el seu homòleg valencià, el front comú entre el govern i CiU o un president Montilla que mostra una inèdita contundència davant els incompliments del govern espanyol”.
Però Muñoz les diferencia i si bé pensa que “l'acostament entre les dues Generalitats no sembla tenir gaire futur” té més esperances sobre el que ha de passar amb la unitat d’acció entre el tripartit i CiU –“caldrà veure si és més sòlida o si s'esquerda aviat, com ha passat altres vegades”- encara que el que considera “Però l'escena més significativa és la del president Montilla i el PSC enfrontant-se obertament i amb duresa amb el PSOE i el govern espanyol”.

L’articulista recorda que “en ser investit president pocs esperaven aquesta mena de gestos per part d'un PSC en mans de Montilla” i es pregunta si aquest gest s’ha d’interpretar en clau “d'un baró que defensa els interessos del seu territori, sense més implicacions polítiques o nacionals” o si, al contrari “tot plegat tingués una significació de més abast, que alteraria profundament les bases de la política catalana. I espanyola.” I finalment es pregunta: “Són efectes retardats del Pacte del Tinell?”