El que més li ha sorprès a Vicenç Villatoro del "Manifiesto por la superioridad del español" que han signat diversos intel·lectuals espanyols és precisament "les mancances intel·lectuals, la pobresa argumentativa". Villatoro creu que el manifest "respon més a la lògica i a les formes del debat polític i sentimental que no pas del debat ideològic i de conceptes". Des del punt de vista polític, "el manifest és perfectament comprensible i de lectura molt fàcil", ja que "els firmants estan a favor de l'Espanya de tota la vida, uniforme i piramidal, on hi ha una llengua superior i (si no hi ha cap més remei) unes llengües inferiors. Seguint el model francès -però no el d'algunes altres democràcies acreditades-, el manifest transparenta a través de la llengua una idea d'Espanya, tan legítima com la contrària i tan legítima com l'absència de tota idea d'Espanya". Segons Villatoro, "la forma del manifest és política: l'explicitació d'uns principis. No intellectual: l'argumentació d'unes posicions. I la lògica de la seva aparició també és política". Però, per què ha sorgit ara aquest manifest? Tres són els motius. "Primera, un sector de la dreta espanyola, que ha perdut el congrés del PP, vol mantenir la capacitat de marcar l'agenda política. Ho fa a través de l'escalfament controlat de l'eix identitari, davant el risc que Rajoy vulgui posar l'economia al centre del debat polític i fins i tot que es plantegi acords amb els nacionalistes". Segona, "els socialistes han entrat alegres i confiats en la batalla amb la dreta sobre qui encarna més eficaçment els valors de l'espanyolitat i qui s‘embolica amb una bandera espanyola més grossa". I tercera, "en plena eufòria futbolística, el nacionalisme espanyol se sent especialment fort, però sobretot intueix que els nacionalismes anomenats perifèrics estan especialment febles, i creu que és l'oportunitat històrica de desfer una part del que es va fer durant la transició i a través d'això vèncer definitivament aquests nacionalismes que exhibeixen símptomes de feblesa". Per tant, "plenament lògic des del punt de vista polític", l'error és "fingir que el manifest és intellectual, argumentatiu".

Villatoro afirma, en un article al setmanari El Temps, que "no som davant d'un manifest intellectual; som davant d'una proclama de caràcter polític a favor de la superioritat del castellà". És per tot plegat que l'escriptor proposa un altre títol pel polèmic manifest: "A por ellos, oé." Perquè la frase completa, la clàssica, és una mica massa llarga: "A por ellos, que son pocos y cobardes".