Joan Marcet creu que CDC es troba, a les portes del seu congrés, en la següent disjuntiva: assentar unes bases sòlides programàtiques i estratègiques que li permetin recuperar la Generalitat o bé aprofundir una orientació sobiranista que, segons ell, sembla destinada al fracàs. De fet, segons explica el professor de la UAB i director del Institut de Ciències Polítiques i Socials en un article a El País, "el procés que condueix a la CDC actual, que es debat entre la seva legítima ànsia i voluntat de recuperar el Govern de la Generalitat i l'accentuació d'un discurs nacionalista que s'apropa als postulats independentistes d'ERC, s'inicia a les eleccions autonòmiques de 1999, en les que una mínima avantatge de quatre escons va permetre a Pujol mantenir el Govern amb el suport del PP, la qual cosa es convertia en un dels factors determinants del retrocés electoral de CiU".
Marcet recorda que al 2003 l'acord de govern entre PSC, ERC i ICV "allunya per primera vegada en 23 anys a CDC del govern de Catalunya" i la pèrdua del poder autonòmic serà "mal assimilada per CDC des del primer moment i la portarà a una progressiva radicalitazció dels seus postulats nacionalistes, sota l'obsessió de la competència electoral amb ERC per un espai polític en bona mesura coincident". Després, al 2006, "una errònia estratègia electoral de confrontació directa amb la resta de partits catalans, i especialment amb el PP i ERC, deixa a CDC novament fora del Govern de la Generalitat, i fa aparèixer les primeres veus i posicions crítiques cap a Mas". Des de llavors, segons Marcet, dins de la formació hi conviuen dos sectors.
Per una banda, l'obsessió per la competència electoral amb ERC és animada "pel nucli dur del que s'envolta Mas a partir de la seva arribada a la màxima responsabilitat executiva de CDC, i que estaria integrat pels dirigents més nacionalistes, amb posicions sobiranistes, properes en la seva orientació ideològica a l'independentisme d'ERC". Aquest nucli dur està integrat per "David Madí, Francesc Homs, Germà Gordo, Oriol Pujol [...] i Felip Puig". Davant aquestes posicions s'han alçat "veus crítiques procedents de sectors més moderats en la seva estratègia nacionalista, que situa al PSC com un clar contrincant polític electoral, però que no descarta enteses puntuals [...] amb els socialistes". Aquest sector estaria format per "bàsicament alcaldes i alguns diputats dels diversos nivells", entre ells, l'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, i l'eurodiputat, Ignasi Guardans.
Segons aquest professor "CDC sembla voler treure profit polític de l'existència d'un independentisme anímic que impregna a molts amplis sectors de la societat catalana", però adverteix que "si a la formulació més definida d'ERC s'hi afegeix i conflueix una CDC on s'imposin les tesis més radicalment nacionalistes o sobiranistes, el creixement o traducció política i electoral del que ara és un estat d'ànim pot marcar una deriva política desconeguda fins ara a Catalunya". Marcet creu que en el fons de tot el debat intern de CDC en els darrers temps i durant el debat previ al Congrés del partit està la disjuntiva entre "asseure unes bases sòlides programàtiques i estratègiques que li permetin a curt o mitjà termini recuperar el Govern de la Generalitat o aprofundir una orientació de caràcter sobiranista que sembla destinada al fracàs". I conclou assegurant que "l'encert en l'estratègia escollida pot mantenir i recuperar la força política i social de CDC o, per contra, intensificar els elements de crisi que apunten molts dels indicadors analitzats".
