El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es pregunta, en un llarg article titulat “Sembla mentida”, publicat ahir a ‘El País’, diari que més d’un cop ha demanat el seu cap, quines mostres de “rigor i germanor” hem de donar els catalans perquè “a la resta d’Espanya s’entengui que no vo El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es pregunta, en un llarg article titulat “Sembla mentida”, publicat ahir a ‘El País’, diari que més d’un cop ha demanat el seu cap, quines mostres de “rigor i germanor” hem de donar els catalans perquè “a la resta d’Espanya s’entengui que no volem trencar, sinó unir, que nosaltres no volem marxar, sinó quedar-nos”. Segons Maragall, Catalunya ha demostrat al llarg del darrer segle, i ara amb l’actual proposta d’Estatut, que vol “la concòrdia amb la resta dels pobles d’Espanya”. En aquest sentit, creu que el fet que el 89% dels diputats del Parlament català qualifiquin a Catalunya de “nació en el sí de l’Estat espanyol” i considerin a Espanya com “un Estat de caràcter federal i una nació de nacions, en sintonia amb el federalisme castellà”, és una mostra de la lleialtat a l’Estat espanyol. El president considera que la reconciliació de “nacionals i republicans” amb l’arribada de la democràcia ha de servir de lliçó per mirar al futur i no al passat. En aquest sentit, enumera diversos exemples de bon enteniment entre catalans i representants de diversos punts de l’Estat espanyol. Malgrat això, assegura que als catalans els conceptes de “Catalunya i Espanya, ens emocionen de manera diferent, però no incompatible” i afegeix que “a la majoria dels catalans d’avui ens uneix, amb accents diferents, la convicció comú de pertànyer a una nació de nacions”. Per tot plegat, assegura que “sembla mentida que l’esquerra espanyola i la catalana encara siguin sospitoses de tornar enrere” i critica “l’Espanya de la desconfiança” i el “centralisme espanyol més obstinat”. En aquest sentit, afirma que l’Estat espanyol no podrà encarar obertament el futur mentre el PP “segueixi presoner de la temptació de voler tornar al passat d’alguns dels seus líders més conservadors”, els quals considera seguidors “d’un nou fonamentalisme”. Després d’elogiar els 25 anys de democràcia, Maragall creu que es posaran les bases d’uns altres 25 anys de progrés, “millors encara”, sempre i quan “Madrid no perdi els papers i si catalans i bascos actuen com ho estem fent, no només a l’esquerra, sinó també en el camp nacionalista de Mas i Imaz”. Així, doncs, el president Maragall, segueix ferm, en la seva Espanya plural, però té qui el segueixi?
