L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, adverteix, en un extens article publicat ahir al diari ‘Avui’, titulat ‘Amb l’Estatut no n’hi haurà prou’, que amb el nou Estatut, tal i com està redactat en aquests moments i, fins i tot, amb un que fos molt millor, no n’hi hauria prou per afrontar els reptes L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, adverteix, en un extens article publicat ahir al diari ‘Avui’, titulat ‘Amb l’Estatut no n’hi haurà prou’, que amb el nou Estatut, tal i com està redactat en aquests moments i, fins i tot, amb un que fos molt millor, no n’hi hauria prou per afrontar els reptes que té Catalunya “perquè sempre haurem de contrarestar alguns factors que ens pressionen i que ens poden asfixiar”. Pujol cita tres d’aquests factors: “la dependència política envers un Estat que pot ser reformat en positiu però poc pensat per a Catalunya en el seu nucli polític i intellectual, primigeni i dur; la demografia, històricament quasi sempre feble, amb un doble vessant de poca població i d’immigració molt forta; i en general la pressió natural d’una molt potent realitat espanyola que és política i demogràfica, però també econòmica, cultural, etc.”. Pujol afirma que Catalunya ha demostrat ser un país molt més potent del que molts pensen, ja que “ha estat capaç de resistir aquestes pressions i de crear una realitat positiva de país, de societat i de cultura, amb personalitat ben pròpia i àdhuc amb capacitat de projecció i missatge” i afegeix que només hem pogut resistir aquestes pressions “amb un plus de voluntarisme”. Pujol diu que necessitem el reconeixement del nostre caràcter de nació, de la nostra especificitat cultural, “de tot allò que és el nostre substrat”, i per això creu que necessitem “una eina adequada per defensar-la i projectar-la amb molta ambició cap al futur”, que ha de ser “un bon Estatut”. Però, creu que amb tot això, no n’hi ha prou, ja que ens cal un plus de voluntarisme: “de plebiscit de cada dia”. Tot seguit, enumera els riscos que Catalunya haurà d’afrontar ara que està en una cruïlla, entre els quals destaca: “la relació de Catalunya amb el conjunt d’Espanya passa un moment especialment crític. Que pot resoldre’s bé, o també negativament”; “la immigració, que ha esdevingut imparable i que altera profundament les nostres estructures socials, tensiona el nostre Estat de benestar, sacseja la nostra cohesió social i representa un seriós problema per a la nostra identitat”; i “tot això fa cada cop més agut el repte identitari, el del manteniment de la identitat bàsica de Catalunya”. Pujol creu que amb un bon Estatut serà més fàcil respondre al repte de la cruïlla en què es troba el país, però insisteix en què no n’hi haurà prou: “serà un gran èxit que l’Estatut sigui bo, que no ens el retallin, que no ens encolomin un mal Estatut per més que sigui maquillat. Però de tota manera fem-nos a la idea que amb un bon Estatut no n’hi haurà prou per situar Catalunya on la volem situar. Cal a més el plus de voluntat. El plebiscit de cada dia”. Un plebiscit que, segons creu, l’ha de fer tothom: “els partits polítics, per començar. Tota la societat civil, i la gent”; perquè “l’Estatut sol no salvarà la llengua catalana ni en general la identitat catalana” ni assegurarà “ni la integració de la immigració ni la cohesió social. L’Estatut sol no farà de Catalunya un exemple de civisme i convivència”. Segons Pujol, tots en som responsables: “l’Estatut -un bon Estatut- hi ajudarà, i molt. Però no ens descarrega, als ciutadans, de la nostra responsabilitat ciutadana, social i patriòtica”.