Els constants atacs que s?emeten des d?Espanya envers la proposta de nou Estatut es viuen amb contradicció des de Catalunya. La periodista Pilar Rahola, en un article a El Periódico, no es mostra preocupada per la sorollosa estridència que està fent la caverna: Els constants atacs que s?emeten des d?Espanya envers la proposta de nou Estatut es viuen amb contradicció des de Catalunya. La periodista Pilar Rahola, en un article a El Periódico, no es mostra preocupada per la sorollosa estridència que està fent la caverna: ?sempre hi ha hagut l?Espanya de les Cecilia Böhl de Faber, odiant els afrancesats que portaven aires de cultura i llibertat. Sempre hi ha hagut els enemics de les Corts de Cadis. I, per descomptat, sempre hi ha hagut una Espanya amb ambició imperial?. Per contra, però, es mostra molt dolguda amb la segona Espanya: ?és possible que no tinguem res a dir-nos amb l?Espanya de la COPE, però tenim tant a dir-nos amb l?Espanya de la SER, que el seu soroll ens fereix profundament i ens deixa orfes de paraula (...). Si hi ha res que clama sonorament és el feixuc silenci de la majoria dels nostres ponts aeris intel·lectuals, i la rotunda deserció dels que crèiem interlocutors. Hi ha una Espanya de la SER que s?ha afegit al tro i al llampec, ha alçat el no passaran i s?ha apuntat al tir al català amb més punteria que sentit comú?. Rahola parla sense pèls a la llengua, demostrant que, es miri per on es miri, allò que s?assembla més a un espanyol de dretes és un espanyol d?esquerres: ?parlo d?ells, d?aquells intel·lectuals progressistes que han mantingut tancats els canals de diàleg. I també parlo d?ells, aquells barons del socialisme democràtic presos d?un patriotisme ultramuntà sorgit, com una au fènix, de vagin a saber quines cendres medievals. Parlo del ¡Santiago y cierra España! que cohabita en alguns pensaments de l?esquerra, com si ser espanyol fos un intangible per sobre de qualsevol dialèctica raonable. Parlo dels Guerra que no han aixecat la veu per a l?equitat, sinó per trencar-la. Parlo de Chaves i de Vázquez, i fins i tot d?aquell bonàs gallec que és José Blanco?.