La columna d’opinió de Josep Maria Pasqual a El Punt parla sobre el procés d’aprovació de l’Estatut al Parlament i la seva tramesa a Madrid per la posterior aprovació o modificació al Congrés, a més de referir-se àmpliament al concepte de sobirania: La sobirania són els altres. Just començar l’article ja declara la no sobirania d La columna d’opinió de Josep Maria Pasqual a El Punt parla sobre el procés d’aprovació de l’Estatut al Parlament i la seva tramesa a Madrid per la posterior aprovació o modificació al Congrés, a més de referir-se àmpliament al concepte de sobirania: La sobirania són els altres. Just començar l’article ja declara la no sobirania de Catalunya: Que Catalunya és un país sense sobirania es demostra ara. I compara l’aprovació de l’Estatut amb l’aprovació de la Constitució: A quatre dies de l’aprovació del nou estatut al Parlament, ja l’hem de portar a homologar a Madrid. És com si després d’aprovar-se una constitució a les Corts espanyoles, l’haguessin de portar a aprovar al Parlament europeu. Segur que els espanyols no ho entendrien, ni ho acceptarien. Pasqual recorda que mai no havíem tingut tant des de la pèrdua de llibertats el 1714 i conclou que, la maniobra de l’Estatut ha valgut la pena. Tot i que després es lamenta, però avui, acabada la sessió, tornem a la realitat i la realitat es diu Madrid, eufemisme d’Espanya o d’Estat espanyol o de com vulgui dir-se’n. Explica que el que han aprovat el 89,9% dels diputats de Catalunya s’haurà de tornar a pactar, consensuar, transaccionar, constitucionalitzar i aprovar amb uns altres interlocutors que, a més, són majoria. Pasqual recorda els reglaments que n’han de regular la tramitació i, alhora diu: no hi ha una veritable voluntat política autonòmica en l’àmbit estatal ni hi ha lleialtat institucional cap a Catalunya. Només hi ha la sobirania. (...) Si hi hagués esperit autonòmic i lleialtat, l’Estatut que arriba de Catalunya no s’hauria de modificar políticament a Madrid. Com a màxim, caldria passar el text pel Tribunal Constitucional, per si hi detectava alguna inconstitucionalitat . Jurídicament, l’estat pot requerir alguna modificació, però políticament, Pasqual no ho creu pas: Políticament, voler modificar l’Estatut, és el signe de voler imposar la sobirania, de la qual tenen el monopoli. I acaba l’article amb una teoria sobre la pluralitat d’Espanya: Si de veritat Espanya fos plural, els representants de la sobirania espanyola a Catalunya serien els representants del poble de Catalunya. Igual com el representant de l’Estat a Catalunya és la Generalitat, o això ens volen fer creure.
