Catalunya sap perdre. Es diu que l’experiència és un grau i, en el cas català, es constata. Després de segles de derrotes, la societat catalana sap com afrontar-ne una més, però no sap encarar les victòries. “Avesats a tanta derrota, a vegades sembla que les victòries ens saben greu. Quan es tracta de rebre una garrotada, Catalunya sap perdre. Es diu que l’experiència és un grau i, en el cas català, es constata. Després de segles de derrotes, la societat catalana sap com afrontar-ne una més, però no sap encarar les victòries. “Avesats a tanta derrota, a vegades sembla que les victòries ens saben greu. Quan es tracta de rebre una garrotada, o cent, sempre tenim l'argumentari a punt”, ironitza el sociòleg Salvador Cardús a l’Avui, que prossegueix: “fins i tot, la proporció i el nivell de la reacció humorística ha millorat molt respecte a d'altres experiències recents, cosa que assenyala un refinament en la intel·ligència irònica de la pròpia persecució a la qual només el poble jueu havia estat capaç d'arribar”.
Cardús constata: “el tot o res, en la política parlamentària, no serveix de gran cosa i sol ser pur esteticisme, a vegades agraït, però a un pas de la demagògia i el populisme”. En cas que fracassi la proposta de reforma de l’Estatut, Cardús vaticina que el país ja sabria com trobar-hi justificació i donar-hi resposta més o menys digna. El problema que planteja és que, en cas que s’arribi a un acord, insatisfactori per a la societat catalana més reivindicativa però que permeti "millorar les polítiques socials i culturals del nostre govern, garanteix un millor nivell competencial, ens esquila menys, ens accepten com a nació, fa el coneixement del català obligatori... el sabrem celebrar?”. Cardús s’interroga sobre si un dels obstacles que no permeten a Catalunya tenir victòries és, precisament, que no se les sap permetre: “només estem disposats a destapar una ampolla de cava etiquetada en català el gran dia de la gran victòria final o, per començar, ens podríem sentir raonablement satisfets amb una nova batalla guanyada sense gaires baixes? (...). No saber celebrar una victòria, ni que fos modesta, també seria una gran derrota servida en safata a l'adversari i que restaria potència a la nostra ambició de futur. A vegades es perd perquè no se sap guanyar”.
