Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 3 de de desembre del 2010 | 16:37
Recull de premsa · Política

Joan B. Culla: "La desfeta socialista qüestiona el model de partit que va sorgir del VII Congrés del 1994"

Barcelona · Sobre la devallada de vots del Partit dels Socialistes a Catalunya (PSC), l'historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan B. Culla, ha comentat que "l'hegemonia i la radicalització del debat

territorial-identitari" han resultat "devastadors" per al partit. A un article titulat PSC: model en crisi, Culla ha recordat que a les eleccions catalanes de novembre de 2003 "el PSC va obtenir 1.031.454 vots, el 31,16% dels emesos, el que suposava un virtual empat (22 centenes d'avantatge) amb Convergència i Unió" i ha assenyalat la gran diferència que els separa amb els vots obtinguts el passat 28-N: "Al cap de set anys d'exercir la presidència [...], el PSC ha recollit 570.361 sufragis, el 18,32%, situant-se més de 600.000 vots i 20 punts per sota de CiU. Així és, a grans trets, la magnitud de l'enfonsament del socialisme català."

L'autor de l'article publicat a El País ha apuntat a diversos motius com a causa d'aquesta desfeta: "Es podria dir, doncs, que les aliances, les polítiques i els gestos del PSC al llarg de l'últim septenni han tingut la rara virtut de no complaure tant al seu electorat potencial més espanyolista com al més catalanista, encara que potser al primer en un grau superior". Sobre aquesta crisi, Culla ha indicat que el fenomen "posa en qüestió" el model de partit que va sorgir del "llunyà VII Congrés, a Sitges, el 1994; d'aquella assemblea que va elegir José Montilla secretari d'organització, donant el primer impuls a la seva carrera supramunicipal [...] i que els va permetre assolir altíssimes cotes de poder institucional". "La queixalada, però -ha continuat Joan B. Culla- ha resultat ser massa gran per a les seves mandíbules. La derrota del 28-N castiga també aquesta sobredosi de cru pragmatisme: el que compta és manar, no importa com, ni amb qui, ni per a què".

L'autor de l'article ha dit que "semblen rellevants" dos factors més per explicar "el declivi del model Sitges": "Per una part, la base municipal del poder de l'aparell socialista ha començat a patir el pas del temps i a donar símptomes de fatiga [...] donat que ja acumula tres dècades al capdavant de l'Administració local en gran part del país. D'altra banda, un no pot evitar l'impressió que, últimament, el West Point dels capitans socialistes concedeixi condecoracions amb certa pressa, i situa en llocs clau de l'Estat a oficials potser massa joves, en tot cas poc foguejats en el combat polític real ascensos".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat