Jordi Sànchez, professor de Ciència Política de la UB, fa balanç, en un article publicat avui a ‘El Periódico’, titulat ‘Amb accent federal’, de la jornada històrica que es va viure ahir al Congrés dels Diputats després que s’acceptés a tràmit el projecte de nou Estatut de Catalunya. Segons Sà Jordi Sànchez, professor de Ciència Política de la UB, fa balanç, en un article publicat avui a ‘El Periódico’, titulat ‘Amb accent federal’, de la jornada històrica que es va viure ahir al Congrés dels Diputats després que s’acceptés a tràmit el projecte de nou Estatut de Catalunya. Segons Sànchez, ahir es va parlar molt de Catalunya i de la proposta estatutària, però també del model d’Espanya i de les dues concepcions tradicionalment confrontades: “per un costat, les veus que van apostar per una Espanya uniforme”, que és, segons l’autor, la que va sortir “derrotada” del debat, i per l’altra, “aquelles que van apostar l’Espanya plural”. Però, segons Sànchez, després de la jornada d’ahir van quedar clares dues coses. Per una banda, que el projecte estatutari no és un “projecte d’Estatut nacionalista”, sinó un projecte plural “on hi ha lloc per als nacionalistes i els no nacionalistes”; i, per l’altra, que no és una proposta maximalista: “Artur Mas, De Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira van recordar que era un projecte presentat per al debat i la negociació. Un debat, això sí, que no pot donar lloc a una transformació del projecte de reforma estatutària que el faci irreconexible”. Però la proposta, no només va rebutjar els maximalismes, sinó que també va desestimar, segons Sànchez, les modificacions no subjectes a criteris constitucionals: “un Estatut amb continguts inconstitucionals no és possible; un Estatut de rebaixes polítiques no sustentades en necessitats constitucionals tampoc. I aquest serà probablement el cor del debat polític els mesos vinents”. Un debat que Sànchez recorda que no acabarà amb la votació al Congrés, sinó amb un referèndum: “no hi ha res de pitjor que un Estatut aprovat pel Congres i ni legitimat per la ciutadania”. D’altra banda, qualifica el discurs que va pronunciar ahir Zapatero de valent: “va ser valenta la decisió de Zapatero d’afirmar que el futur millor d’Espanya passa per un aprofundiment de la descentralització i que, d’aquesta manera, es podrà esperar més cohesió social i territorial”. A més, se’l va poder sentir “amb accent federal” i va fer visible una tradició pròpia del socialisme espanyol silenciada fa anys: “ahir es podia recuperar l'esperit de Pi i Maragall”. Sànchez, però, creu que la tramitació de l’Estatut no serà fàcil, ja que “serà un procés de discussió profunda sobre aspectes que amb tota seguretat tensionaran el que ahir semblava ser una lluna de mel entre una majoria àmplia al Congrés”. El contrapunt el va posar Rajoy, “més preocupat a erosionar Zapatero que a raonar políticament la seva postura”. Es va mostrar, segons Sànchez, “rígid, previsible, impropi d’algú que aspira a governar Espanya al segle XXI”.
