El periodista Salvador Cot planteja en un article publicat a l'Avui, Nadons dels quaranta, que els canvis polítics reals només podran arribar si se supera d'una vegada, perquè encara que ens ho vulguin fer creure no és aigua passada, la Transició. Cot argumenta El periodista Salvador Cot planteja en un article publicat a l'Avui, Nadons dels quaranta, que els canvis polítics reals només podran arribar si se supera d'una vegada, perquè encara que ens ho vulguin fer creure no és aigua passada, la Transició. Cot argumenta que "el pitjor de tot és comprovar com de permanents són els pactes que es van fer durant la Transició i de quina manera projecten fins a l'infinit les grans àrees de gris democràtic que van pactar fa trenta anys entre les elits del franquisme". Per posar un exemple, l'autor recorda la plàcida tranquil·litat amb què es passejava Ramon Serrano Súñer, cunyat del Generalíssim i exministre feixista, pel Retiro, com si res no hagués passat, fins que va morir, el 2003, a l'edat de 102 anys: "Amb totes les excepcions que es vulgui, que hi són, però, globalment, aquesta generació va arribar al poder polític, econòmic i comunicatiu als trenta anys i el més notable és que encara hi són. I des d'allà continuen sense reconèixer que van oblidar-se de molts principis en els reservats d'uns quants restaurants de Madrid i Barcelona". Ara bé, la història no es pot aturar, per estratègic que fos el moment que van viure els que van pactar la Transició: "Cal començar a tenir en compte que, a hores d'ara, ningú per sota dels quaranta-cinc anys va ser consultat en el referèndum de la Constitució espanyola del 78. De fet, molts no hem arribat a conclusions polítiques anticonstitucionals, sinó aconstitucionals. I a més, ja hem après que les normes jurídiques són de goma per als uns i de pedra per als altres". És hora de girar pàgina: "N'hi ha que ja fa uns anyets que canten que porten vint anys cantant que fa vint anys que tenen vint anys. Gràcies per tot. Però hi ha d'altres maneres de veure el món i, francament, hi ha molta democràcia per descobrir més enllà d'aquesta democràcia. No cal que ens ajudin, però, de debò, tampoc necessitem més consells. Ho dic perquè he sentit no sé què d'unes tisores".
