Després de l?aprovació del nou Estatut al Parlament i, abans que arribi a Madrid el text, Francesc-Marc Álvaro fa una valoració a La Vanguardia de la situació dels líders catalans i del nou panorama polític amb el títol Càlcul de riscos.Ara és urgent analitzar com afecta el camí realitzat i el resultat provisional d?aquest al mapa Després de l?aprovació del nou Estatut al Parlament i, abans que arribi a Madrid el text, Francesc-Marc Álvaro fa una valoració a La Vanguardia de la situació dels líders catalans i del nou panorama polític amb el títol Càlcul de riscos.Ara és urgent analitzar com afecta el camí realitzat i el resultat provisional d?aquest al mapa polític català; als seus lideratges i a les seves mai posposades perspectives electorals. Álvaro reconeix que Maragall i Mas han assumit riscos de gran envergadura: el líder socialista, posant al davant el seu càrrec de president de la Generalitat al seu paper de baró del PSOE, assumeix el risc de la tensió extrema dins de la família socialista espanyola . Però també parla de Mas: El líder de CIU, posant al davant el seu paper d?home de govern responsable a la seva faceta d?adversari frontal de Maragall, assumeix el risc de contribuir decisivament a una llarga permanència del tripartit (i dels socialistes en especial) al Govern. No obstant, Álvaro pensa que aquests riscos cal considerar-los mals menors enfront del mal personal que constituiria per cadascun d?ells el no Estatut. Maragall i Mas han calculat els seus riscos i han apostat, donant-se cobertura mútua. Mirant cap al futur, l?autor de la columna d?opinió vaticina: Mentre Maragall és un líder en procés de retirada, Mas és un líder en ascens, i amb major autoritat després d?haver jugat molt bé la partida de l?Estatut. A més, Maragall encara no té hereter. Per aquest forat, Mas pot presentar-se fàcilment com el relleu natural de Maragall. El text acaba fent referència als demés polítics del moment: Montilla i Duran Lleida perden sencers, però poden recuperar el seu protagonisme aviat, si a Madrid saben jugar amb força els seus llocs clau en favor d?un bon Estatut. I Carod-Rovira? Res li aniria millor que tornar ara al Govern, si els seus el deixen, matisa.
