Josep Gifreu, doctor en ciències de la informació (UAB) i catedràtic de teoria de la comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, reflexiona, en un article a l’ Avui, sobre el futur de TV3 i de TVC en general. Gifreu creu que “un servei públic ha de competir en el mercat des de l’excel•lència” i afirma que “res no ens pot fer sentir cohibits per demanar un potent sector públic de mitjans audiovisuals a Catalunya”. Gifreu creu que TV3 ha estat durant 25 anys “el principal motor de la represa i de la normalització lingüístiques i culturals a l'espai audiovisual català després de la devastació del franquisme.
Aquesta va ser la seva missió fundacional”; i en termes generals, “la seva ha estat una història d’èxit”. Però ara, “TVC i TV3 encaren ara un nova etapa, difícil i complexa, però no menys transcendent per a la mateixa causa fundacional”; perquè “si el servei públic de televisió és reafirmat encara en la gran majoria dels països i cultures d’Europa, amb més raó ho requereix l’ecosistema audiovisual present avui a Catalunya i als territoris del català, segurament més desfavorable per a la llengua i la cultura catalanes que la situació dels 80”.
Segons Gifreu, “el cop baix important contra TV3 fou la decisió del govern del PSOE de saturar el mercat amb dos canals analògics més de cobertura espanyola i en espanyol, com són Cuatro i La Sexta. Aquests nous canals generalistes s’han sumat als tres anteriors (TVE, Tele 5 i Antena 3) en l’ofensiva d’ocupar els mercats televisius més rendibles a l’Estat, com és el de Catalunya”. Gifreu creu que TV3 –i en general TVC- “no ha d’adoptar l’estratègia d’un competidor més en el mercat saturat”; altrament, “el seu destí serà continuar baixant per la pendent d’audiència dels últims mesos, i acabar residual”. Per això, creu que “s’han de saber situar per damunt dels altres competidors, aplicant estrictament les clàusules de servei públic”, perquè “no van a conquistar un mercat, van a exercir unes responsabilitats de servei públic en benefici de la comunitat catalana i cercant l’excel•lència”. Gifreu està segur que “aquest és el plantejament de la nova direcció de TVC, liderada per una professional que té un alt concepte de la missió de servei públic de TV3”. Però assegura que això implica continuïtats i discontinuïtats: “Convé avançar en la “despolitització” efectiva de la TVC: els seus canals han de servir a la comunitat catalana, no tant a la “societat política”. TVC ha de continuar sent locomotora de l’audiovisual català pel simple fet que no disposem per ara de canals alternatius privats”. Tot i això, “hauria d’afavorir la progressiva externalització de la producció de ficció i entreteniment, però no pas dels informatius”. Gifreu creu que “TV3 ha de continuar lluitant pel liderat en els prime time (de sobretaula i de nit), combinant qualitat i popularitat” i, lògicament, “TVC ha de fomentar la cooperació i l’intercanvi amb els altres canals de l’espai català, públics (especialment TVV, IB3 i ATV), privats i locals”.
