Josep M. Terricabras ho veu clar: "La crisi econòmica a Catalunya és greu, no solament perquè ho és arreu, sinó també perquè el nostre govern no té recursos ni poder suficients per incentivar l'economia de les empreses, per millorar substancialment les infraestructures, per compensar amb més obra pública la reculada de la construcció privada, per apostar per grans projectes d'innovació tecnològica o per intervenir decisivament en recerca universitària".
Però, a sobre, sembla obvi per a molts i també per al catedràtic que: "les previsions de finançament de l'Estatut no es compliran per molts motius". "En primer lloc", diu el filòsof, "la barreja d'un suposat acord bilateral amb l'Estat amb l'obligada participació a l'hora del cafè autonòmic, fa que ningú pugui saber què en sortirà i que cada expert proposi desigs i xifres diferents".
"En segon lloc", continua, "és clar, que no en sortirà res en la data prevista, tot i que aquesta si que està clarament fixada a l'Estatut: el proper 9 d'agost. Amb un president espanyol que no ha complert ni una data de les que ell mateix ha posat lliurement..."
I "En tercer lloc", diu Terricabras molt estructurat: "el mateix president Montilla ja ha anunciat que no hi haurà encara nou model, sinó només: el principi d'un model de finançament".
En conclusió, adverteix el filòsof: "La Catalunya espoliada i marginada s'ho haurà de replantejar tot, si no vol passar de ser una nació a ser només una noció".
