I que va ser llavors afegeix que "va ser investit president i la gent que no el coneixia el va començar a descobrir. No pas en aquell discurs farragós en què presentava el seu govern, que de fet no era el seu govern sinó el que havien pactat Mas i Junqueras. El van descobrir en les respostes a les intervencions de l'oposició, i especialment les que va dedicar a Ciutadans i el PP. Allà la gent va descobrir el president Puigdemont i va poder començar a entendre, cosa que alguns encara no han fet, que era diferent de tot el que havien conegut fins llavors"

Ens recorda també aquest que "Puigdemont va dir que sabia què anava a fer i que renunciava a l'alcaldia de Girona per poder fer-ho. Demanava divuit (o vint) mesos però va deixar clar que s'hi posava per portar el país a un referèndum, per portar-lo a les portes de la independència i que fossin els catalans els que decidissin si volien o no volien ser-ne"

I conclou que "Partidismes al marge, Puigdemont ha complert. Ha fet el que va dir que faria, governar per assolir unes estructures d'estat que permetessin donar-se al país les lleis necessàries per arribar al moment definitiu. Va dir que ho faria i ho està fent, tot i el Tribunal Constitucional, la justícia espanyola i les amenaces constants que rep. L'oposició el blasma, però ell segueix a la seva, fidel al programa de Junts pel Sí i buscant assolir les seves promeses. Governa sense que ningú li marqui al camí, al marge dels partits i –seria una llàstima– fent honor a la promesa de marxar immediatament després".