El periodista i escriptor, Francesc-Marc Álvaro, ha dit a un article que el primer canal de TVE ens ofereix, des de fa dues setmanes, una sèrie de producció espanyola que és un "magnífic exemple de ficció televisiva nacionalista", titulada El ministerio del tiempo.

"Òbviament, ni els directius de TVE, ni els creadors de la sèrie --ha continuat--, ni la majoria de crítics del ram, [...] acceptarà l'adjectiu que jo he fet servir. Per a ells això no és "ficció nacionalista" sinó "ficció nacional" i punt. Cap geperut no es veu la gepa". Álvaro ha continuat expluicant que si tu "divulgues els moments més importants de la història d'Espanya en tant que nació mitjançant peripècies que enlluernen el gran públic, tu diràs que et limites a explicar un patrimoni compartit, no acceptaràs que el teu és un discurs nacionalista".

Seguint l'argumentació, Álvaro ha dit: "Tu diràs que jo, que veig nacionalisme espanyol en el que s'ofereix només com a nacional, sóc un malalt, sóc un fanàtic, sóc un retorçat nacionalista --jo sí-- que projecto els meus fantasmes de tribu petita sobre un producte audiovisual que no té --per l'amor de Déu!-- cap objectiu polític. Estem parlant de nacionalisme banal".

A l'article Una telesèrie nacionalista Álvaro hi ha explicat que Michael Billig, prestigiós catedràtic anglès que l'any 1995 va publicar la primera versió de la seva obra de referència sobre el que ell anomena "nacionalisme banal", explica que sota aquesta etiqueta trobem "el conjunt de símbols, hàbits i discursos que de manera quotidiana, mecànica i rutinària difon i manté qualsevol Estat constituït". Seguint aquesta realitat, l'autor de l'article ha conclòs que segons la lògica del nacionalisme banal, "l'Onze de Setembre és un muntatge per rentar cervells però el 12 d'Octubre i el 6 de Desembre són moments per a celebrar que som "libres e iguales"".

"És el mateix principi trampós pel qual jo he de suportar que se'm defineixi --ha lamentat-- com a "periodista nacionalista" mentre qualsevol col·lega que argumenti a favor d'una Catalunya dins d'Espanya (i, de passada, d'un Gibraltar espanyol) és només "un periodista"". Finalment l'escriptor ha conclòs que la diferència entre nacionalisme amb Estat o sense "no es pot passar per alt, perquè -com bé remarca Billig- "en el cas dels estats nació occidentals, el nacionalisme banal no pot ser innocent: representa institucions que posseeixen vastos arsenals"".