Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 7 de d'abril del 2014 | 20:09
Recull de premsa

Culla: "Les polítiques del franquisme final en relació a Euskadi amb les de Rajoy en relació al procés no són iguals però les idees són molt semblants"

"Parlo de l'utillatge mental, de les categories conceptuals, de la mena d'idees amb què les estructures de l'Estat, enfrontades a allò que interpreten com un repte extrem[...] hi responen".

L'historiador Joan B. Culla ha indicat a un article que el llibre Morir matando. El franquismo ante la práctica armada, 1968-1977 (Madrid, Los Libros de la Catarata, 2014) de Pau Casanellas tracta l'actuació repressiva de la dictadura de Franco durant els seus darrers vuit o nou anys amb el centre de gravetat al País Basc.

"A banda de decretar estats d'excepció, d'organitzar consells de guerra sumaríssims, de promulgar decrets llei antiterroristes o de convertir la tortura dels detinguts en una rutina, alguns aparells del poder franquista també van reflexionar sobre què podien fer, en el terreny de la iniciativa política, per recuperar el suport social perdut a les províncies basques" ha explicat Culla sobre el llibre.

L'autor de l'article ha tret a la llum la voluntat del règim franquista tardà de "
estudiar las posibles formas de incrementar la emigración de trabajadores a las provincias vascas y despertar en esos grupos conciencia propia mediante la creación de asociaciones (controladas)"; o, dit d'una altra manera, "fomentar las casa regionales [...] que mantenga[n] el espíritu español en estos inmigrantes" perquè "el nacionalismo de un Pérez o un García es peor que el del que lleva un apellido lleno de erres".

Culla també esmenta com la intenció del règim també passava per la "neutralització de les ikastolas -descrites com un fermento para el separatismo, el caldo de cultivo del que extraer más tarde los activistas del terrorismo". "O sigui, i en resum --ha reblat Culla--: promoure al País Basc la fractura social entre autòctons i immigrats, i mobilitzar aquests últims contra les reivindicacions nacionals; recuperar l'ensenyament obligatori com una eina d'espanyolització dels alumnes, i negar la unitat de la llengua basca".

"I bé, ¿no és això bàsicament el mateix que, respecte de Catalunya i del català, va anunciar Aznar (" antes se romperá... "), el que pretenen les polítiques del ministre Wert i del president Bauzà, el que intenten els secessionistes lingüístics valencians, els inventors de lapaos, llengos baléàs i altres bajanades?" s'ha qüestionat l'autor de l'article L'ADN de l'Estat.

"Que ningú no s'esveri ni s'escandalitzi: no estic equiparant les polítiques del franquisme final en relació a Euskadi amb les del PP de Rajoy en relació a l'actual procés català. No podria, perquè allà hi va haver moltes desenes de morts, i aquí ni un contusionat. Parlo de l'utillatge mental, de les categories conceptuals, de la mena d'idees amb què les estructures de l'Estat, enfrontades a allò que interpreten com un repte extrem -ja sigui insurreccional o democràtic-, hi responen. I sí, les idees són molt semblants, potser perquè les estructures de l'Estat també" ha conclòs.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat