L'historiador Joan B. Culla ha recordat a un article les declaracions de Cameron dirigides a Mariano Rajoy i la resposta del ministre d'Afers Exteriors espanyol al prime minister anglès: "La rèplica adequada hauria estat sostenir --i demostrar-- que, davant de problemes de nacionalitat, independència i identitat, el millor és negar-los, sufocar o caricaturitzar. El correcte --va haver d'afegir García-Margallo-- és conrear la por, defugir un debat equilibrat i impedir que la gent decideixi".

Culla ha recordat que el canceller espanyol "es va atrinxerar darrere de la juridicitat formal" i va fer al·lusions a la constitució: "Mentre que el Regne Unit no té Constitució, Espanya sí, i els articles 1 i 2 de l'actualment vigent estableixen la sobirania única del "poble espanyol" i la "indissoluble unitat de la Nació espanyola". "I mentre García-Margallo recorria ─ha continuat─ al marxisme-grouchismo per desautoritzar Cameron, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, llançava la seva proposta de supressió del concert econòmic basc i del conveni navarrès".

"¿A què vénen l'escàndol suscitat per la iniciativa del líder del PSC, les desqualificacions i improperis de què ha estat objecte des del PP, des del PSOE, des del PNB, etcètera?" s'ha preguntat l'autor de l'article, mentre ha posat sota qüestió: "El status quo del País Basc i Navarra és sagrat i intocable, simplement perquè la disposició addicional primera de la Constitució recull "els drets històrics dels territoris forals?".

"Quan José Bono, tan jacobí ell, afirma que "la igualtat és molt més important que la sobirania dels territoris", per què no l'hi explica a Patxi López, Eduardo Madina i als seus altres correligionaris bascos? A aquest pas, haurem de recuperar aquell vell eslògan barceloní contra la discriminació tarifària respecte a Madrid, que va donar lloc a la "vaga de tramvies" de 1951: "Espanya una? Doncs igual per a tots!" ha conclòs.