"El relat és més o menys així: a Catalunya impera un "pensament únic" [...] sota del qual les veus que no animen la independència hi són excloses del debat públic i dels espais d'opinió [...]. Aquesta narrativa no té res de certa ni de nova".
L'historiador i professor de la UAB, Joan B. Culla, ha denunciat a un article l'"absoluta falsedat" del relat que corre a la resta de l'Estat, més enllà de Catalunya: "El relat és més o menys així: a Catalunya impera un "pensament únic" [...] sota del qual les veus que no animen la independència hi són excloses del debat públic i dels espais d'opinió, debat i àmbits que constitueixen a dia d'avui un monocultiu secessionista".
"El mite de la "dictadura catalana" és vell, de fet, i només substituint "independentisme" per "nacionalisme", s'arrossega des dels temps de Pujol, tot i que ha experimentat darrerament interessants evolucions" ha apuntat l'autor de l'article Clandestins. Culla ha continuat explicant que a través de "l'anomenada brunete mediàtica i del columnisme més recalcitrant, s'ha estès com una taca d'oli fins als opinadors de perfil progressista, intueixo que com a clau explicativa del que els sembla inexplicable: el creixement fulgurant dels catalans partidaris del divorci".
Culla ha indicat el mecanisme de pensament d'aquests darrers opinadors: "O estan [els catalans] intoxicats i manipulats... o, en cas contrari, l'Espanya del PSOE hauria de fer una profunda, severa autocrítica. I, és clar, això sempre fa mandra". Sobre el relat del pensament únic a Catalunya, l'autor de l'article ha dit que "PP i el govern espanyol s'hi han abocat": "Sánchez-Camacho i els seus coreligionaris van tractar, en els dies previs al 12 d'octubre, d'infondre a la convocatòria de la plaça de Catalunya una aurèola resistencial, de dissidència, gairebé de sortida de la clandestinitat: "Cal trencar el silenci", "els convocants no gaudeixen de subvencions ni de suport institucional", va lamentar la de Blanes".
Finalment Joan B. Culla ha conclòs que a Catalunya "no hi ha ni milions ni centenars de milers de ciutadans que se sentin oprimits o maltractats sota el sobiranisme" perquè "és molt difícil fer passar a Sánchez-Camacho per una perseguida a causa de les seves idees polítiques" i al PP català per un partit "inerme, quasi tolerat, amb María de los Llanos de Luna oculta en unes golfes, donant-li a la vietnamita i tement la irrupció dels Mossos". "Es nota molt que aquesta gent no té ni idea del que era la clandestinitat" ha sentenciat.
