Josep Gifreu, catedràtic de Comunicació de la UPF, repassa la història de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que ara s'ha convertit en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per fer-ne elogis i crítica als polítics que no sabien deixar anar les regnes. "Per desgràcia nostra, la CCMA no té gaire res a veure amb la BBC, el paradigma de la ràdio i TV públiques, independents i de qualitat", però "ho hem d'admetre: el salt de la primitiva CCRTV a la nova CCMA no ha estat ni ràpid ni alegre. Però s'havia de fer per superar la cotilla del model de ràdio i TV públiques derivat de la RTVE postfranquista, apèndix i cadena de transmissió del govern de torn", arrenca Gifreu.
"La reforma de la CCRTV era ja propugnada a finals dels 90, mentre a Espanya no hi havia cap interès a canviar les regles del poder televisiu", continua el mestre i afegeix: "El govern maragall potser va cometre errors. Però en el camp de l'audiovisual pot presumir d'èxits: a part de la definitiva consolidació del CAC, aconseguí de preparar i aprovar per gran majoria la llei de comunicació audiovisual, d'una importància indiscutible (això sí, discutida i recorreguda pel mateix govern amic de Zapatero). Per contra, la llei de reforma de la CCRTV, tot i ser molt més simple, no es va poder aprovar per l'oposició de CiU a la proposta d'un consell de govern de set membres, seleccionats pel CAC i aprovats pel Parlament". I conclou: "Aquell model de consell no era traduïble a quotes de partit"
El camí a estat llarg i tortuós i tot això té un preu. Gifreu no se'n oblida, titula l'article "La CCMA no és la BBC" i acaba recordant: "No serà fàcil de fer oblidar la fatiga ciutadana. Ni de recuperar la confiança dels professionals. Ni de contrarestar la paràlisi de projectes a TV3 o la pèrdua de quotes d'audiència i potser de credibilitat. Els polítics ho han fet difícil, i a ells els toca la primera responsabilitat de canviar radicalment l'actitud i demostrar ara que, efectivament, el projecte de la CCMA, com la BBC, no és de ningú, sinó un dels pocs grans projectes de futur d'aquest país".
Finalment, Gifreu com a ciutadà català i com a professional, llença una pregunta a l'aire per qui la vulgui agafar: "Si perdem tv3, què ens queda? Si deixem laminar el servei públic de la CCMA, com contrarestem l'ocupació progressiva de les pantalles?"
