Antoni Bassas ho veia molt clar en una columna publicada avui. "El disgust és lògic", diu, comentant l'arrencada de la nova Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. "Han estat molts anys esperant la llei en la que el Govern deixa de nomenar el director general de la radio - televisió pública", ens comenta i continua, "ara que per fi s'aprova (...) es fruit de l'aplicació de quotes de partit." I l'excusa que alguns polítics afectats ens donen "crida l'atenció", explica en Bassas. La línia argumental d'aquests és: "no poder criminalitzar ningú per ser polític o tenir carnet", però "paradoxalment", ens fa veure el periodista, "els primers que acostumen a blasmar la pertinença d'un càrrec públic a un partit són els mateixos partits"! I ens en dóna un parell d'exemples.

Primer: "Què van dir les respectives oposicions quan els governs de Pujol i Maragall van nomenar directors generals Vilatoro i Majó, respectivament?"

Segon: "Quin acostuma a ser el trumfo més gran d'un partit quan es presenta una llista electoral? Collocar-hi un independent, es a dir, un professional de qualsevol activitat, però, sobretot, que no sigui polític."

Com a conclusió, Bassas llença una última pregunta: "No ajudaria  millorar la seva imatge veure actuar els polítics amb més independència de criteri?"

La resposta del periodista és que "potser el dia que els proposessin per a un càrrec hi veuríem més la persona i no tant la sigla".