A la seva crònica al diari El Punt, el periodista Manel Cuyàs parla de l’acte [aquí en podeu llegir una part] que dijous van protagonitzar a la Facultat de Periodisme Blanquerna el catedràtic de Comunicació Josep Gifreu i el conseller de Cultura de la Generalitat catalana, Joan Manuel Tresserras. Per Cuyàs, fou un acte “d’un molt alt nivell intel.lectual. D’aquells que fan dir que la universitat funciona i fa el seu paper de reflexió si disposa de professors tan inquisitius i rigorosos com Gifreu i que fan dir també que el conseller de Cultura és un gran actiu del govern”.
El cronista compara la situació amb què Catalunya va rebre l’arribada de dos grans fenòmens revolucionaris a nivell comunicatiu, com foren la impremta i la televisió, amb la situació en què es troba ara el país respecte les noves tecnologies. En el primer cas, Catalunya es trobava “en procés de decadència i castellanització”; el segon “es va produir en ple franquisme, quan la cultura i la llengua catalana eren perseguides i quan al país arribaven contingents d’immigrants que parlaven castellà, la llengua que el nou giny propagava en exclusiva”.
Sense negar la “situació molt delicada” en què ara Catalunya enfronta el repte de les noves tecnologies, tal com alertava Gifreu, Cuyàs assenyala també “l’esperança” que suposa el fet de “tenir govern [...] i un govern que està a l’aguait dels perills que ens esperen i que té la decisió de plantar-los cara”.
Recollint les paraules de Tresserras, el periodista explica que, a diferència de la transició política catalana, marcada pel resistencialisme, ara “cal crear una nova cultura popular, cal produir qualitat, qualitat que ens faci competitius des del prestigi. Cal posar a funcionar les empreses culturals”.
ot i els desavantatges de tenir un Estat que “ens va a la contra” i una Europa que “no reconeix l’oficialitat del català”, l’autor precisa que “si no tenim ningú que ens defineixi, tenim l’oportunitat de definir el nostre nosaltres”. Una altra cosa, però, és l’espai comunicatiu referit a tots els Països Catalans, diu. En aquest terreny, Cuyàs es remet als pactes que intentarà Tresserras amb els altres governs.
