Tot just fa una setmana que el Collegi de Periodistes de Catalunya ha iniciat una nova etapa. Els ajustadíssims, i inesperadíssims resultats (51% dels vots per a la llista continuïsta liderada per Sebastià Serrano i 46% per la llista alternativa amb Pilar Antillach al capdavant), obliguen a un canvi en la manera de fer del CPC. El nou degà és Sebastià Tot just fa una setmana que el Collegi de Periodistes de Catalunya ha iniciat una nova etapa. Els ajustadíssims, i inesperadíssims resultats (51% dels vots per a la llista continuïsta liderada per Sebastià Serrano i 46% per la llista alternativa amb Pilar Antillach al capdavant), obliguen a un canvi en la manera de fer del CPC. El nou degà és Sebastià Serrano, que compta amb 10 membres a la junta, entre els quals l’exdegà Joan Brunet. Sembla força probable que Antillach, que tindrà 8 membres a la junta, acabi sent vicedegana, tot i les evidents reticències de l’altra llista. En un article publicat a l’Avui, el periodista i membre de la llista d’Antillach, Salvador Cot, reflexiona sobre el canvi que comença al CPC, que s’haurà de notar en la no dependència del poder, i reclama també un canvi d’actitud a les institucions públiques envers els mitjans de comunicació. “El Collegi ha de denunciar sense manies el fet que hi hagi freqüències radiofòniques de titularitat pública que estiguin essent utilitzades per empreses privades que es dediquen a activitats molt allunyades de l'exercici honest de la professió periodística. La llibertat d'expressió es limita, únicament, a través dels tribunals, però les concessions administratives s'han d'atorgar a la millor opció i amb les màximes garanties per als ciutadans”, en referència a la cadena COPE. Però per al periodista, el canvi més important que han de percebre els poders públics respecte a la professió és que “el CPC ja no té amics, ni enemics. A partir d'ara, que quedi clar, ja no s'accepten protocols ni suggeriments. Ni d'aquest govern, ni del pròxim”. I és que els intents de control mediàtic amb el cas Carmel va ser el detonant perquè al CPC es presentés una llista alternativa, davant la lamentable proposta de l’aleshores degà d’oferir-se com a mitjancer entre el Govern i els periodistes, defugint qualsevol enfrontament amb el poder. El periodista creu que el resultat de les eleccions ha trencat amb un Collegi “d'aroma subtilment patronal”, i en conseqüència, “no hi ha d'haver cap govern que sigui dels "nostres", que no ha d'existir cap partit exempt de crítica”. Salvador Cot considera que el 12-D es va produir una petita rebellió al CPC, perquè “algú es va atrevir a confeccionar una candidatura més representativa del que és la professió avui, ideològicament transversal (això és possible, queda demostrat), catalanista (sí, catalanista, què passa?), progressista (progressista de debò, però de debò, debò) i, sobretot, crítica amb les estructures empresarials, institucionals i polítiques que ens va deixar aquella transició que ja estem tips de pagar”.