En el seu últim article, publicat a el Público, Carlos Garaikoetxea, exlehendakari del govern basc del PNV, s’escandalitza i reclama el sobreseïment del cas Egunkaria: “Han passat cinc anys des que es va perpetrar un dels atacs més escandalosos als drets fonamentals, com la llibertat d'opinió, expressió i comunicació, amb l'ordre cautelar de tancament del diari Egunkaria i l'inici d'un procediment penal contra els seus promotors. Ja sabem les conseqüències definitives que comporta l’eufemístic terme “cautelar”: treballadors al carrer, atac gravíssim als drets fonamentals citats i enfonsament d'un projecte vital per a la salut de l'euskara, al retirar de la circulació l'únic diari escrit en aquesta llengua, gràcies a l'esforç benemèrit dels seus promotors i el sacrifici econòmic de gents de tota condició, motivades pel seu amor a una llengua la supervivència de la qual ha vingut sent un miracle al llarg dels segles.” Així arrenca l’article, sense mossegar-se la llengua i presentant la crua realitat tal com és, però la cosa continua.
Garaikoetxea explica que el procediment penal els va deixar estupefactes, especial a aquells que coneixien els impulsors de la publicació, “el propi president del Egunkaria, Martin Ugalde, company entranyable de projectes polítics, humanista i demòcrata exemplar on n’hi hagi, i persona la trajectòria vital de la qual lluitant per les llibertats i els drets humans en el seu país i en l'exili era ben coneguda”. L’exlehendakari es lamenta que Ugalde hagués de morir per veure’s la seva dignitat restablerta.
“Semblava respondre, en el seu moment, al vendaval antidemocràtic i a les obsessions del govern de torn i dels sectors més reaccionaris de la judicatura. Esperàvem que en una nova etapa de tarannàs i visions progressistes en la interpretació del dret, en la seva aplicació garantista i, molt especialment, en el seu respecte al principi bàsic de la presumpció d'innocència, hauria acabat aquest desgraciat assumpte” continua Garaikoetxea, però avui fa cinc anys i els dotze arrestats segueixen esperant un judici. “No hi ha acusació pública, sinó simplement la persistència d'una exclusiva acusació popular, les peculiars característiques de la qual prefereixo no qualificar.”, afegeix.
Tot això fa que, com diu el polític, “el cas Egunkaria s’estigui convertint en un dels episodis més negres d'una etapa d'alarmant involució democràtica”. No hi ha proves de res i “N’hi suposant, que a efectes merament dialèctics, els afanys d’ETA haguessin pogut tenir algun eco personal concret a l'entorn de l’Egunkaria, basar-se en aquests presumptes intents per llançar una escomesa indiscriminada i irreparable contra un diari, l'objectiu fonamental del qual és millorar la salut d'una llengua mil•lenària; és un menyspreu greu a la llibertat d'expressió, d’opinió i a la comunicació” (...) “representa un escàndol impropi d’una societat democràtica” conclou Garaikoetxea.
Poc espai queda per l’esperança però l’exlehendakari encara confia que “algú sigui capaç de fer que en aquest desgraciat cas acabi imperant el sentit comú”. Mentrestant, ja fa cinc anys.
