El periodista Antoni Bassas s'ha acomiadat, aquest divendres, dels oients de Catalunya Ràdio després d'haver estat presentant durant 14 anys el programa "El Matí de Catalunya Ràdio". El sociòleg i periodista, Salvador Cardús, reflexiona, en un article a l'Avui, sobre l'adéu del periodista i assegura que no entén el perquè de la seva marxa: "Vist el compliment amb escreix de tots els objectius de la ràdio nacional dels catalans, costa d'entendre que els nous gestors de la CCMA no hagin defensat a mort allò que, objectivament, sustentava millor tot el projecte"
En aquest sentit, afirma que "si volien progressar en qualsevol dels objectius, podien començar per gairebé qualsevol altra franja horària, algunes de les quals amb crisis galopants. I han d'entendre que el risc assumit en perdre la peça més valuosa i sòlida de tot l'edifici fa sospitar de les veritables intencions de la decisió". "L'important", segons Cardús, "no seran les explicacions que s'hagin donat, sinó les conseqüències objectives que tingui la decisió en el futur de la cadena, especialment en el lideratge". Cardús diu que no vol ni considerar "determinades interpretacions políticament indecoroses que darrerament s'han escoltat a favor de la decisió", però assegura que sospita d'una cosa: "que el que era insuportable de l'Antoni Bassas és que s'havia fet més gran que la mateixa emissora, i això el feia més fort i massa independent".
Segons Cardús, "la gravetat d'aquest final de l'Antoni Bassas i el seu equip a El matí de Catalunya Ràdio deriva de l'estreta relació que té aquesta decisió amb la responsabilitat de la ràdio pública i nacional catalana en la conformació de l'espai radiofònic del país". En primer lloc, "Catalunya Ràdio, com TV3, forma part essencial de l'espai nacional de comunicació. No parlem d'un projecte de partit, sinó nacional". "Es tractava -i es tracta-", diu Cardús, "de fer possible viure amb normalitat en la llengua pròpia del país, però també de construir una perspectiva catalana de veure el món, perquè, al capdavall, aquesta és l'única manera de poder ser al món com a catalans". Tot això, "ho sabem, es fa amb notables dificultats", ja que "les pressions en contra són extremes i, lamentablement, no tothom qui treballa en aquests mitjans comparteix les raons de ser de la cadena". Segons Cardús, "ningú no pot discutir que El matí d'en Bassas complia abastament amb tots i cadascun d'aquests requisits: punt de vista català des de la pluralitat, qualitat de la llengua i excel·lència professional. Una veritable referència del que pot ser, malgrat tots els entrebancs, un país de qualitat". I, en segon lloc, "cal afegir-hi l'exigència de ser molt escoltat", ja que "les xifres canten. El matí de Catalunya Ràdio ha estat líder absolut amb 430.000 oients diaris d'audiència acumulada. Un 35% dels qui escoltaven ràdio generalista en aquesta franja triaven en Bassas, doblant el seu competidor més directe, la SER, i triplicant el tercer, RAC 1". Per si no fos prou, "el programa d'en Bassas acumulava més del 70% de tota l'audiència diària de Catalunya Ràdio, cosa inaudita a la resta de cadenes, on en aquesta franja n'aconsegueixen, com a molt, al voltant del 50%". I no és tot: "el programa d'en Bassas aconseguia que un 22,5% dels oients dels dos primers competidors, la SER i RAC 1, en un moment o altre del matí l'escoltessin, mentre aquelles dues cadenes juntes amb prou feines pispaven alguna estona poc més d'un 6% dels d'El matí".
Per tot això, Cardús es pregunta el següent: "I, quin pes tenia Bassas en el fet que Catalunya Ràdio fos l'emissora més creïble, amb un 30% de tota l'audiència de ràdio, onze punts per sobre del següent?".
