Josep Gifreu, catedràtic de comunicació de la UPF, és mostrava contundent en el seu últim article a l'Avui, respecte la importància de defensar la independència i la qualitat de televisió pública catalana a qui li surten molts pretendents. Diu així: "El servei públic de ràdio i televisió de Catalunya té al davant una nova etapa, la de maduresa, en un entorn competitiu especialment difícil i delicat. L'èxit ha reportat a TV3 molts pretendents. Però els pretendents poden ofegar-la. Els polítics, per unes raons. Els competidors privats, per unes altres. Els professionals, per un zel a vegades desmesurat."
Conclou, però, amb una declaració de lluita que podria ser bandera de tots els periodistes del país: "Celebrarem aquest 2008 el 25è aniversari de TV3. És la nostra i no ens la deixarem prendre. TV3 i Catalunya Ràdio, i el servei públic de la CCMA, són un patrimoni massa valuós per malbaratar-lo en disputes entre pretendents que pensen en els seus interessos més que no en els del país."


Els fets esdevinguts els últims mesos arran del nomenament dels membres del nou Consell Català de Mitjans Audiovisuals han decebut, "I els decebuts no van ser només els professionals de la Corporació i el sector periodístic en general, sinó també el mateix CAC", ens explica Gifreu, "Al CAC només se li adjudicava el paper (prescindible) de ratificar una llista de dotze consellers prèviament negociada entre els partits."

Sembla doncs, que aquesta és la trista situació en què ens trobem, just quan TV3 fa 25 anys. "Tant el procediment seguit com el clima enrarit entre CiU i PSC, com també l'evidència posterior de dotze noms "de gent de partit" més que no "d'independents de prestigi", no han contribuït gens ni mica a potenciar la imatge i les perspectives de solvència i credibilitat que el servei públic de ràdio i televisió de Catalunya necessita més que mai" remarca el catedràtic.

Però, perquè ara més que mai? Doncs per què "a la crisi de la família de la Corpo s'afegien també amenaces exteriors. El PP de València feia tancar repetidors. El dirigent del PSC Joan Ferran acusava TV3 i Catalunya Ràdio de ser cultius de la "crosta nacionalista", que calia eradicar. Sarkozy anunciava l'eliminació del finançament publicitari als canals públics de França (cosa que aquí es traduïa en al·legats contra el doble finançament de TVC). I per postres, el 2007 TV3 perdia 1,6 punts de quota d'audiència.", respon ell.

Sort que, malgrat tot, el professor ens empeny a defensar "TV3, la pubilla mimada de la Corporació (CCMA), i amb ella tot el sistema públic de la ràdio i la TV catalanes," que sí, ja sabem que "ha encetat el 2008 amb una profunda crisi d'identitat".