El doctor en filosofia Jordi Berrio fa una crida al PSC. Li demana que desautoritzi definitivament a Joan Ferran. Segurament no és l'únic que ho reclamaria. "No té gens de raó. No es pot anar més equivocat en el que diu o no es pot estar més malalt de sectarisme", argumenta Berrio i afegeix carregat de raó: "Que les ràdios i televisions públiques catalanes ofereixen una tribuna a les veus que són crítiques amb la tasca de govern és una evidència i una necessitat; és la seva obligació com a mitjans públics en un país on funcioni mínimament la democràcia". Què espera el senyor Ferran? Tenir el mitjà particular en la televisió pública del país? Molt socialista.
El professor també desmunta un altre tòpic al que s'agafa el polític. No només els mitjans públics no han de servir al govern ni a l'oposició; sinó que respecte la necessitat que la corporació sigui ‘asèptica' i que ‘ es desfaci de la crosta nacionalista', ja que a Catalunya hi ha persones amb diferents horitzons polític, tal com afirma el senyor Ferran, és un "absurd que assoleix límits difícils de superar", diu Berrio. "És que algú coneix alguna televisió a tot el món que emeti per a un àmbit nacional que no reprodueixi les formes de veure les coses, els valors i les referències dels ciutadans a qui va adreçat? No n'hi ha cap", explica.
"I si alguna ho intentés s'equivocaria perquè faria un producte sense ànima, sense interès, que no acontentaria ningú. Però no cal fer-hi voltes, no hi ha la més llunyana possibilitat que cap ràdio o televisió del món aconsegueixi una tal cosa perquè és impossible. (...) Repto el senyor Ferran que em demostri que les emissores públiques de Radio Nacional i Televisión Española són sensibles als nacionalismes minoritaris, o bé que són neutres nacionalment. (...) Ni els francesos arriben tan lluny en l'exercici de veure els temes locals i els del món des de la perspectiva pròpia", afegeix el clarivident filòsof.
Per què sinó quin és el sentit de la corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, senyor Ferran?
"Catalunya, especialment a causa de la pèrdua de la guerra contra les forces reaccionàries espanyoles, dels molts anys de franquisme i a causa de la multitud d'immigrants que ha acollit en els darrers 50 anys, necessita disposar d'uns mitjans que difonguin no només la llengua, sinó també la manera de ser i àdhuc la tradició política pròpia, perquè això farà bé tant als catalans vells com als nous", conclou Jordi Berrio.
