El catedràtic de comunicació a la UPF, Josep Gifreu, reflexiona, en un article a l’Avui, al voltant de “la veritat de TV3”. Gifreu creu que hi ha bones raons per a la satisfacció, ja que una recent enquesta del CAC confirma l’alta consideració de la població catalana per l’oferta de TVC: “TV3 és el canal que un 61% mira amb més freqüència, que un 40% diu preferir (contra el 10,6% de la segona preferència per Tele-5), que té la millor programació (un 40%) i que informa millor (37,6%)”. Però, creu que hi ha raons per a la preocupació, ja que “és obvi que TV3 i tota la CCRTV continuen sent l’objecte desitjat dels polítics”. En aquest sentit, afirma que “TV3, com Catalunya Ràdio, canals emblemàtics del (petit) poder mediàtic català, no pot deslliurar-se de les pugnes partidistes” i considera que ara “caldria blindar la Corporació per garantir dos propòsits essencials: la independència política i l’eficàcia com a servei públic català. En els dos camps sorgeixen dubtes. Els partits han fracassat en la reforma de la CCRTV des de 1999, quan el Parlament l’exigí en un termini de sis mesos”. Però, segons el catedràtic de comunicació de la UPF, el neguit de molts sectors “té més a veure amb els dubtes sobre el compromís funcional de TV3 i la TVC”, és a dir, “sobre el seu paper central en la reconstrucció nacional, i especialment en la recuperació de la llengua i la cultura”. En aquest sentit, afirma que “de raons d’inquietud no en falten”; per exemple, “els Telenotícies, l’emblema més prestigiós de la casa, han rebut acusacions de manca de qualitat, de rigor o d’ambició”; i altres crítiques apunten “al deficient nivell de qualitat de la llengua o a la progressiva penetració de l’espanyol en la programació”. És per tot això, que creu que “el nou entorn televisiu i multimèdia espanyol, cada dia més agressiu, va ocupant territoris i recursos sense pietat” i això “es tradueix en més canals en espanyol i en menys audiència per als catalans”. De fet, les dades d'audiència van registrant la lenta, però persistent, erosió del consum televisiu català: “el 2006 TV3 se situava en tercera posició amb una mitjana de 18,2%, a la baixa respecte de la del 2005 (19,6%), de la del 2004 (19,9%), de la del 2003 (21,1%), etc. El segon canal, K3/33, també sofria una baixada de quota (4,3%). Sumant avui la quota dels dos canals de TVC (22,5%) més una petita proporció d'altres canals en català, tenim la següent proporció del consum quotidià i acumulat de televisió a Catalunya: 25% en català, 75% en espanyol”. Davant d’això, es pregunta el següent: “com arribar al 50%?”. Gifreu respon afirmant que “potser ja no ens calen enemics, només més canals de televisió. La resistència, TV3 inclosa, ja caurà”.
