"El sí-sí està en condicions de guanyar i una consulta amb una pregunta binària --que esborrés, per tant, la tercera via, tot i que ha demostrat que té el seu espai-- el beneficiaria".
El periodista Ferran Casas ha indicat que en números absoluts, la participació al procés participatiu del passat 9N se situa "entre el referèndum de la Constitució Europea del 2005 i les últimes europees".
"Les zones sobiranistes van votar massivament sí-sí i van participar molt més en la consulta --ha explicat--. Les unionistes van votar poc i el sí-no i el no van treure el cap. La mobilització dels electorats de CiU, ERC i la CUP va ser molt alta, mentre que el PP i el PSC se'n van desentendre".
Sobre la consulta, Casas ha dit que el 9-N "ha anat més enllà de les consultes locals que van començar a Arenys de Munt el 2009 i es van acabar el 2011" perquè "hi van votar 886.000 ciutadans i, potser perquè no hi havia tercera via, un 92,3% van triar el sí". "Així, el procés participatiu, tot i no ser vinculant, s'assembla més a un referèndum real"
"¿N'hi ha prou amb 1,8 milions de sí-sí per guanyar un referèndum o unes plebiscitàries?" s'ha qüestionat a l'article Cinc claus per llegir un resultat desbordant, i s'ha respost: "A les últimes catalanes va votar gairebé el 70% del cens, 3,6 milions: el doble dels que ahir van triar sí-sí. Comptant que l'independentisme va assistir en massa al nou 9-N i que molt unionisme es va quedar a casa, seria ajustat, però hi hauria un avantatge estret del sí".
Casas ha conclòs que el sí-sí "està en condicions de guanyar i una consulta amb una pregunta binària -que esborrés, per tant, la tercera via, tot i que ha demostrat que té el seu espai- el beneficiaria" però que cal arribar-hi "amb avantatge, perquè al tram final l' statu quo es reforça": "El cop que més gent ha votat els últims anys va ser a les generals del 2004, les de l'11-M: 4 milions de persones."