Barcelona · la història ens demostra que hi ha esquerres i esquerres. Algunes, pretesament internacionalistes –i alienes al fet nacional, anacionals–, han acabat sent nacionalistes, en arrenglerar-se amb l'estat nació dominant, en contra de les aspiracions de pobles sense estat. Alguns dels que diuen no creure en pàtries ni banderes fan costat a l'estat opressor, incompatible amb el dret dels pobles a decidir el seu futur, ni que sigui per la via democràtica, imposant-nos la bandera amb la qual s'embolcallen.

Abominen les banderes dels altres, però es presenten en societat amb el rerefons d'una bandera mastodòntica: la seva"

Així afirma "N'hi ha que continuen demanant pròrroga a l'agonia per fer un canvi en la Constitució: "el cambio que une". El primer partit de l'esquerra espanyola modificarà la constitució per "garantir la unitat d'Espanya" i no pas la llibertat dels pobles, si així ho volen. Si l'estat és l'expressió màxima del poder polític, hi ha esquerres que defensen a capa i espasa l'estat constituït contra aquells que, legítimament, volen construir democràticament el seu propi estat nacional. No és veritat, doncs, que no tinguin pàtria: tenen la seva, com tothom. Però la seva no és la nostra."

Consideren casta la burgesia i el poder financer català, però no els Botín, dignes representants del proletariat combatiu."Finalment conclou  "negar el dret democràtic d'un poble a decidir el seu futur amb total llibertat, oposar-se al dret a l'autodeterminació dels pobles, no té res a veure amb l'esquerra. Com defensar l'statu quo no té, tampoc, res a veure amb cap revolució, per modesta que sigui. Davant el fet nacional, doncs, hi ha esquerres que són de dretes...