El periodista Antoni Bassas ha indicat a un article que la premsa en anglès parla sobre Catalunya "amb la paraula pride, orgull. Els catalans se senten molt orgullosos de la seva llengua, els seus costums…, diuen".

El periodista ha destacat que els diaris de parla anglesa fan servir orgull "perquè necessiten explicar aquest plus d'autoconsciència que fa que la gent d'una regió política aspiri a tenir un estat". "Mai no m'ha agradat això de l'orgull --ha dit--. Ni més ni menys que els altres. [...] Si ens revoltem contra l'agressió a l'ensenyament en la llengua del país és per la mateixa raó que s'hi revoltaria un país a qui li vinguessin a dir com ha de portar les escoles. En diuen orgull, però és normalitat".

Sobre això, l'autor de l'article No és orgull, és normalitat ha continuat explicant que la diferència "amb fa trenta anys és que ara una majoria de catalans ha arribat a la conclusió racional que l'estat espanyol no només s'ha quedat petit per aixoplugar aquesta normalitat, sinó que la combat com a estrangera". "En canvi, sí que hi ha una altra paraula que ens defineix: és dignitat. [...] La reacció de milions de catalans de totes les edats, llengües, procedències i ideologies no pot ser qualificada de cap altra manera que de reacció de dignitat, coherent amb la normalitat amb què aspiren a viure" ha conclòs.

Bassas ha sentenciat, finalment, que en la partida, Catalunya "té una carta boníssima, que és la carta de la gent": "Mentre els catalans i les catalanes vulguin, el procés continuarà.