Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 25 de de juny del 2013 | 17:32
Opinió
Miquel Strubell
Sociolingüista

Tot esperant "Godot"

Tal com vaig tenir ocasió de dir el mes de març, a l'article Això és una guerra, bona part de l'èxit de la manifestació de l'onze de setembre de l'any passat va ser el seu gran impacte mediàtic, sobretot, i finalment, a nivell internacional. En aquest sentit és molt important que s'entenguin les nostres reivindicacions, que ni neixen en la crisi econòmica ni es limiten als nostres legítims greuges fiscals. 

En una raonada resposta a una poca-soltada anterior escrita per algú que deu tenir bons amics en llocs importants a la meseta, i que ens acusava de tenir aspiracions tribals pròpies de fa un segle, el doctor Nico Krisch (Hertie School of Governance, Berlin i IBEI, Barcelona) escrivia que als catalans se'ns sotmet a formes de discriminació subtils, pel que fa a nomenaments a càrrecs públics, les inversions en infraestructures o la distribució dels recursos en general; i que dirigents espanyols confessen obertament que pretenen "espanyolitzar" els escolars catalans.

Krisch reconeix que un Estat realment federal hauria satisfet molts catalans, però que les constants negatives a acceptar aquest plantejament els ha portat fins a posicions independentistes. Aquesta evolució, fruit de la desconfiança (un requisit per a qualsevol negociació personal, comercial o política), s'il·lustra nítidament a les enquestes del CEO; la darrera dóna un avantatge de 32 punts als que afirmen que votaran per la independència en el referèndum: una diferència que segurament explica la negativa rotunda de l'Estat a autoritzar-lo. 

Una altra aportació són les Reflections on Catalan Secession de Jason Sorens, professor de ciència política a la Universitat NYSU a Buffalo, i autor del llibre Secessionism: Identity, Interest, and Strategy. Considera que entre les possibles sortides al procés sobiranista actual, la menys improbable és que a canvi de no fer un referèndum s'obtingui un acord fiscal "sufficiently advantageous" amb l'Estat espanyol. Creu que el segon resultat més probable seria que la Unió Europea pressionés Espanya a acceptar un acord post-referèndum, reconeixent la independència de Catalunya a canvi que nosaltres assumíssim una part "desproporcionada" del deute sobirà espanyol. No dóna cap crèdit, des de Buffalo, a l'amenaça d'alguns espanyols --el darrer, el Vidal-Quadras-- d'intervenir amb les forces de seguretat per impedir el referèndum, i arrestar els dirigents catalans.

I nosaltres, esperant Europa, "Godot", que està en deute amb nosaltres, però no ho sap. Feia bé Ferran Requejo, el mes d'abril, de recordar dos assaigs escrits per anglesos indignats pel "deplorable" abandó de Catalunya per part de Gran Bretanya arran de la signatura del Tractat d'Utrecht de 1713 --i malgrat el que s'havia establert al pacte de Gènova de 1705--, que possibilità la desfeta de Catalunya l'any següent.

Diu Requejo que "potser els autors del Cas dels Catalans podran somriure en el futur. S'ho mereixerien. Al igual que la majoria de catalans". Però això serà possible si Sorens s'equivoca i venç la seva segona opció. Que és la nostra primera.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Strubell
Miquel Strubell
Sociolingüista
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Política catalana
Quan i com farem futur?
Opinió · Política catalana
Ja he dit que això és una guerra!
Opinió · Política catalana
Els representants de la CUP
Opinió · Política catalana
Congrés internacional: "Avenços recents en soscavar el procés d'independència de Catalunya"
Opinió · Llengua
Un privilegi?
Opinió · Política
Transitorietat
Indica publicitat