Està desapareixent una generació de persones extraordinàries que han hagut de donar resposta a moments molt difícils pel país. Josep Benet és una d'aquestes persones. I potser el referent intel·lectual que ha assolit una popularitat més gran, en el seu paper de polític de la transició.
Per mi ha estat un honor haver-lo conegut. Va ser el mes de novembre passat, en motiu del document que estic codirigint amb Enric Saurí sobre la història de la Diada. No tenia un bon dia, ens va explicar la seva dona. Es trobava malament i no havia dinat. Malgrat això, va atendre tota la sessió de rodatge amb una bona disposició que ens va impressionar. Però encara ens va colpir més la seva capacitat d'ordenar els esdeveniments històrics i exposar-los davant nostre amb una claredat i una concisió admirables.
Hi ha persones que han nascut amb unes facultats excepcionals, fora del comú. Josep Benet sens dubte les tenia, perquè demostrava una claredat d'idees i una celeritat per estructurar-les poc habitual. A la nostra entrevista, hi vaig aprendre moltes coses en poc temps. Un temps que se'm va fer curt. Hauria volgut saber més, entendre més i, sobretot, recollir més. Ens va regalar un relat complet de la història de la Diada, i encara algunes observacions sobre les mancances que hi ha en l'anàlisi del catalanisme que sens dubte m'acompanyaran en el meu treball com a sociòloga.

Josep Benet em va impressionar com un mestre. Com segur que ha impressionat a moltes persones pel seu tarannà obert i disposat, pel seu treball incansable i la seva tenacitat en la defensa de Catalunya, per la importància cabdal de la seva obra. Es mereix un gran homenatge de tot el país.