Des de l?assassinat d?Ernest Lluch a Catalunya ha calat el convenciment que la violència no se soluciona amb més violència, sinó amb el diàleg. Aquest és el seu llegat. Però hi ha gent de mala fe a Espanya que està demonitzant les idees. Ho han proclamat obertament, i també han deixat clar que estan en contra de certes idees abans que a favor de la democràcia. I encara això no és el pitjor, perquè Des de l?assassinat d?Ernest Lluch a Catalunya ha calat el convenciment que la violència no se soluciona amb més violència, sinó amb el diàleg. Aquest és el seu llegat. Però hi ha gent de mala fe a Espanya que està demonitzant les idees. Ho han proclamat obertament, i també han deixat clar que estan en contra de certes idees abans que a favor de la democràcia. I encara això no és el pitjor, perquè hi ha polítics poc valents que quan es demonitza el diàleg a favor de la pau, miren cap a un altre costat. D?aquests polítics no en necessitem. El que necessitem són polítics que quan s?han tancat totes les vies del diàleg, siguin capaços de reobrir-les, encara que només sigui per donar suport a una treva que ha d?acostar més el País Basc cap a la pau, encara que només sigui per demostrar que el diàleg és possible. Aquest és el mèrit del conseller en cap, més enllà de l?oportunitat i el moment per fer-ho. No hem de deixar que això es converteixi en una arma política contra el govern català i contra els partits que el formen. Fins quan haurem d?aguantar aquesta persecució de les bones voluntats? Fins quan haurem de callar que ens enfrontem de nou a l?ús manipulador de la informació policial, a la mentida, al feixisme? A Catalunya ho tenim clar: volem la pau i confiem en el diàleg com a mitjà per aconseguir-la. Però ha d?arribar un moment en què calgui passar a l?acció, a la conversa, a la negociació. I com a catalans hi hem de contribuir, per solidaritat amb el País Basc, per solidaritat amb totes les víctimes del terrorisme. I aleshores hem d?esperar que els nostres representants polítics siguin fidels a aquest principi.