"Els joves d'avui ja no són el que eren". Fàcil i recorrent, aquesta frase resumeix bona part de l'opinió que té la ciutadania sobre els joves. Però la veritat és que és difícil donar credibilitat a aquest tipus comparacions simplistes. La joventut d'avui és un col·lectiu heterogeni i, per tant, no es poden generalitzar els seus valors ni els seus comportaments i encara menys crear tipologies estereotipades.
Una consultoria sueca va realitzar l'any passat una enquesta a 22.000 joves de tot el món d'entre 16 i 29 anys. Segons el resultats extrets, els joves d'avui són egoistes, hedonistes, consumistes, poc compromesos, poc disposats a millorar les injustícies del món i viuen de gust amb els pares. Però, pot parlar-se de les característiques i valors d'una generació sense analitzar prèviament la societat on viuen? Els valors dels joves són un reflex, una interpretació i fins i tot una justificació de les condicions i les realitats de vida.
En primer lloc és bo diferenciar entre el concepte de població jove i joventut ja que el primer fa referència a una edat determinada i el segon a una etapa vital que en aquests moments es caracteritza per la dependència residencial, financera i familiar. És a dir, és jove qui no és adult i per tant no ocupa un lloc de treball que li permeti l'autonomia financera, qui no té un habitatge independent o qui no ha format un nucli familiar propi.
Fa 25 anys la joventut estava determinada pel fet objectiu de l'edat i aquesta suposava una etapa de transició i aprenentatge. Passat un temps i amb aquesta adquisició de coneixements, la persona passava a ser adulta amb una vida pròpia: família, parella, casa, i un treball que permetia tenir una autonomia econòmica, una base important para aconseguir l'autonomia en tots els àmbits de la vida. Actualment, queda lluny aquest esquema social, i el concepte de joventut vinculat a l'edat ja és caduc.
Els canvis socials que ha experimentat la nostra societat en els últims anys estan marcant els valors i el caràcter dels nostres joves. L'emancipació, objectiu vital de tots ells, ve determinada per tres qüestions cabdals; els problemes per accedir a un habitatge digne i la precarització del món laboral i la formació de qualitat. La divergència accelerada entre salaris i costos dels habitatges, l'especulació i l'absència d'un potent parc d'habitatge públic fa difícil que els joves puguin desenvolupar el seu projecte vital. La precarització de les condicions de treball dels joves i altres sectors de la població són, en bona part, conseqüència directa de les polítiques socials i laborals desenvolupades durant els anys 80 i 90 que han comportat la desregulació de les relacions laborals. A Catalunya l'índex de temporalitat juvenil és d'un 43%, un 20% per sobre de la mitjana a la Unió Europea. A més, la discriminació salarial es fa especialment patent també en aquest sector de la població: un menor de 30 anys cobra un 35% menys que un adult fent la mateixa feina. Si a més de ser jove ets dona, el salari pot ser de fins i tot un 43% menys. Davant d'aquest panorama, el 75 % dels joves opten per viure amb els seus progenitors.
Els nivells d'instrucció de la població de Catalunya estan molt polaritzats. En un extrem hi ha els perfils de baixa qualificació, i en l'altre extrem, els estudis universitaris, que tot i estar massificats, presenten un risc elevat de sobrequalificació en la seva inserció laboral. En canvi, aquells que han cursat FP tenen una taxa d'atur significativament baixa, que es va reduint constantment amb el pas del temps. Sis mesos després d'haver acabat el període formatiu, el 71% dels alumnes ja treballen en una feina relacionada amb els estudis cursats i el 24% segueix la seva formació amb estudis superiors.
Els nivells d'instrucció de la població de Catalunya estan molt polaritzats. En un extrem hi ha els perfils de baixa qualificació, i en l'altre extrem, els estudis universitaris, que tot i estar massificats, presenten un risc elevat de sobrequalificació en la seva inserció laboral. En canvi, aquells que han cursat FP tenen una taxa d'atur significativament baixa, que es va reduint constantment amb el pas del temps. Sis mesos després d'haver acabat el període formatiu, el 71% dels alumnes ja treballen en una feina relacionada amb els estudis cursats i el 24% segueix la seva formació amb estudis superiors.
La situació dels joves d'avui s'està convertit en un aspecte generacional. En aquest sentit, cal que les polítiques de joventut que implementen les administracions públiques estiguin enfocades en permetre que els joves deixin de ser-ho per convertir-se en adults.
