Hi ha una creença molt estesa  que associa mitjans de comunicació i coneixement de la realitat. Es aquesta una creença que legitima com a real el que es diu i s’escampa a través dels mitjans, més enllà de la veracitat i la certesa d’allò que s’hi diu i també més enllà de la  parcialitat i selecci&oacu Hi ha una creença molt estesa  que associa mitjans de comunicació i coneixement de la realitat. Es aquesta una creença que legitima com a real el que es diu i s’escampa a través dels mitjans, més enllà de la veracitat i la certesa d’allò que s’hi diu i també més enllà de la  parcialitat i selecció  amb que els mitjans tracten la realitat. Aquesta creença, però, coexisteix amb una evidència empírica que mostra que la realitat no és només la que es diu  a través dels mitjans. Es més, com s’avisa des dels sectors crítics de tots els països occidentals, els mitjans de comunicació més que informar de la realitat construeixen la realitat a partir del que informen. Aquest és un debat vigent arreu i des de fa molt temps. Un debat, però  que difícilment emergeix. Les veus que el plantegen tenen totes les de perdre , i això és així   perquè els interessos de les classes poderoses són molt forts. Cada vegada més  allò que es diu que és la realitat des dels mitjans hegemònics s’ha de llegir  en clau  de la interrelació estreta entre  poder mediàtic, poder polític i poder econòmic. I així cal entendre   el que ha succeït  amb un esdeveniment, el de la manifestació del 18 de Febrer.. Des del poder s’ha fet tot el possible per ocultar tant el  moviment de la plataforma com la convocatòria  de la manifestació. Se’n ha censurat la publicitat als mitjans públics catalans. No se’n ha publicitat la presentació. El dia de la manifestació, poques càmeres de TV hi han estat  presents, ni el tradicional helicòpter de seguiment fotogràfic, etc
Però també així cal entendre que la realitat no és només  la   que s’escampa a través dels que en tenen el monopoli .  La manifestació multitudinària del 18 de Febrer ho ha fet evident. En efecte, molts milers de persones   de totes edats i condicions,  vingudes d’arreu del país, han mostrat que hi ha una altra realitat més enllà de la política, dels polítics i dels periodistes que se’n fan portaveus.  I de retruc també ha mostrat que de vegades, si us plau per força, es pot trencar el discurs oficial. No sabem per quants dies.