El nostre poble té una gran capacitat de solidaritat. Contràriament, el clixé que ens presenta com tancats i garrepes. Hem demostrat una i altra vegada fins on pot arribar el grau de la nostra actuació solidària. Vam ser un dels pobles europeus, per no dir el primer, que més es va mobilitzar per les víctimes de la guerra de Bòsnia. Vam enviar milers de nois i noies a netejar les platges gallegues El nostre poble té una gran capacitat de solidaritat. Contràriament, el clixé que ens presenta com tancats i garrepes. Hem demostrat una i altra vegada fins on pot arribar el grau de la nostra actuació solidària. Vam ser un dels pobles europeus, per no dir el primer, que més es va mobilitzar per les víctimes de la guerra de Bòsnia. Vam enviar milers de nois i noies a netejar les platges gallegues quan la catàstrofe del ?Prestige?. Vam protagonitzar les manifestacions més massives i reiterades contra la guerra de l?Iraq. I ara torna a tocar ser solidaris, profundament i intensament solidaris, amb el periodista marroquí Ali Lmrabet, condemnat a tres anys de presó per un delicte d?opinió i en perill de mort per una vaga de fam que ja dura 47 dies. Una part de la societat civil catalana ja s?ha mogut però cal més. Lluitar per la vida, per la llibertat d?Ali és lluitar per nosaltres mateixos, per la nostra llibertat. Els primers a pressionar el règim semifeudal marroquí haurien de ser les autoritats, que per alguna cosa l?Estat espanyol és el segon major inversor en el Marroc (rera França i davant dels Estats Units).I el primer hauria de ser el cap d?Estat, el rei Juan Carlos, que ha manifestat en públic en més d?una ocasió la seva ?germandat? o ?paternitat? (política, està clar) amb aquest rei i l?anterior, el seu pare. Hi ha una capacitat política d?actuació, de pressió, que ara toca fer servir si volem salvar la vida d?Ali, la vida de molta gent que creu en la llibertat d?expressió i d?opinió.