Barcelona · Fa gairebé un mes em trobava en un bar del Born fent les prostres. Es tractava d'un d'aquests locals moderns que enlloc de cadires tenen sofàs i la clientela habitual són individus que van tot sols a prendre's un cappuccino ordinador (Mac) en mà. Tot plegat molt
bohemi. Doncs el tema és que una amiga mig francesa mig anglesa em va preguntar quines eren les meves raons per defensar la independència de Catalunya. Donat que aquesta pregunta no era el primer cop que me la feien i que l'expressió oral no és sempre el millor mitjà per plasmar un munt d'idees que alimenten els arguments a favor de la independència, finalment m'he decidit a deixar-los per escrit. Aviso ara que deixaré de banda, com a mínim de moment, els arguments més romàntics-històrics ja que, com diu el títol de l'article, vull centrar-me en els arguments objectius.
Ella em comentava que, sempre segons el seu parer, la independència era una utopia no només per una qüestió de dificultat administrativa/institucional sinó també per un tema de falta de viabilitat econòmica. Aquest argument de la inviabilitat econòmica sempre m'ha despertat un especial interès: és que la situació actual és viable econòmicament?
La balança fiscal
La balança fiscal es defineix com la diferència entre la despesa efectuada pel sector públic estatal en un territori determinat i el volum d'ingressos fiscals que es generen en aquest territori. O, el que és el mateix, la diferència entre el que una Comunitat Autònoma rep de l'Estat i el que aquesta mateixa li ha pagat. Tots els càlculs, la metodologia emprada i la resta de dades tècniques que faré servir les podeu consultar a l'estudi de la Generalitat: La balança fiscal de Catalunya amb l'Administració Central.
El sistema fiscal espanyol funciona de la següent forma: les comunitats autònomes recapten els impostos, posteriorment els envien a l'administració central i aquesta decideix de quina forma distribueix els ingressos de l'Estat. Així doncs, la diferència entre els impostos ingressats que envia Catalunya i el que posteriorment li retorna l'Estat és el que coneixem com a dèficit fiscal, si és que el saldo és negatiu, o superàvit fiscal, si és un saldo positiu.
A Catalunya es dona un dèficit fiscal que, segons les dades per a l'any 2005 i depenent de l'estudi, oscil·len entre el 9'8% del PIB català (segons l'estudi de la Generalitat) i el 10'2% del PIB català (segons l'estudi de la Fundació Irla). s a dir, per cada 100 euros que Catalunya envia a Espanya, entre 9 i 10 no retornen mai. En termes absoluts estem parlant de 9 bilions d'euros (si, B+I+lions, no milions) o, el que és el mateix si ho ponderem amb la població del territori català, 1.240 euros per càpita. Això significa que una família mitjana catalana de 4 membres està aportant en forma d'impostos que no retornen mai: 4.960 euros anuals.
Les dades són esfereïdores:
Aquesta situació, segons Josep Desquens, professor del Bologna Center Journal of International Affairs de la Johns Hopkins University (EUA), representa una anomalia pel que fa a les balances fiscals de regions europees amb un PIB semblant al català. Segons Desquens "Nine out of fourteen comparable regions - e.g. Aquitaine in France; Scotland in the United Kingdom; Umbria in Italy; and the Southern region in Sweden - enjoy fiscal surpluses in their respective states. In those carrying a fiscal imbalance (e.g. Lisboa-Vale do Tajo in Portugal), it is nowhere higher than 3 percent."
Les conseqüències d'aquest dèficit
La situació és clarament insostenible en el context de globalització en que ens trobem. No hi ha forma de ser competitius econòmicament si hem de carregar amb aquest dèficit. Les famílies i empreses catalanes paguen uns impostos que finalment no són retornats en forma d'inversió pública en serveis o infraestructures. I això té un efecte clar: menys serveis públics vol dir més despesa econòmica familiar (més despesa en salut, educació, llars d'infants o d'avis...) de la mateixa forma que menys inversió en infraestructures representa menys productivitat (menys inversió en I+D+i, falta de carreteres, deficiència en serveis de trens...).
Desprès de la nostra entrada a l'euro (i la pèrdua en política econòmica que suposa) la situació s'ha fet cada cop més insostenible. La despesa que el dèficit suposa per a la ciutadania catalana és grandíssima. Són diners que no retornen a Catalunya per poder fer noves autopistes, comprar les actuals -eliminant així els peatges- o creació de noves xarxes de carreteres que permetin, per exemple, la descongestió de les rondes. En matèria d'educació permetria tenir més i millors escoles i universitats, millorar la investigació i la docència, així com la inversió en I+D+i. I quin català no voldria que s'invertís com cal a la xarxa ferroviària? Aquestes noves inversions representarien una millor competitivitat de les empreses i repercutirien en una millor productivitat, el que vol dir salaris més alts i menys atur.
En matèria social això significaria més diners per a la construcció de llars d'infants públiques o de gent de la tercera edat, generant així més ocupació en àrees de l'Estat del Benestar i l'alliberació d'una part dels ingressos familiars que podrien ser destinats a altres usos; ja que els diners que les famílies destinen actualment a la llar d'infants o a la cura dels avis podrien fer-se servir en adquirir un nou cotxe, unes vacances o més inversió al negoci particular. De la mateixa forma, l'augment de la inversió pública podria millorar els serveis de salut i disminuir-ne així el seu subfinançament revertint-ne la situació actual. Tots aquests nous usos generarien més ocupació i benestar per als ciutadans de Catalunya.
El dèficit fiscal doncs, suposa un llast que no ens permet competir en igualtat de condicions amb França, el Regne Unit, Alemanya, Japó, la Xina o els Estats Units. Si tot i així tenim un PIB per càpita superior a la mitjana europea, què tindríem si la Generalitat pogués invertir els diners del dèficit en el seu Estat del Benestar i en la reactivació de l'economia? No tinc cap dubte que una Catalunya independent podria ser una de les regions capdavanteres d'Europa i una de les economies més potents del món.
