Aquest 1 de novembre és una fita històrica per a la nostra sobirania, la capital de Catalunya gaudirà d’una policia catalana integral per defensar els ciutadans i les seves llibertats. Però el camí ha estat difícil, i crec que el primer que caldrà fer serà un agraïment a aquells primers centenars de mosses i mossos que van optar pe Aquest 1 de novembre és una fita històrica per a la nostra sobirania, la capital de Catalunya gaudirà d’una policia catalana integral per defensar els ciutadans i les seves llibertats. Però el camí ha estat difícil, i crec que el primer que caldrà fer serà un agraïment a aquells primers centenars de mosses i mossos que van optar per fer-se policies de Catalunya en un país sense sentit d’Estat i amb generacions nascudes obviant la policia o considerant-la un element aliè o repressor de les llibertats democràtiques i nacionals. Aquells primers mossos van trencar tots els tòpics, i van suportar els acomplexaments, les vacillacions, els “ara no toca”, i el jacobinisme de les autoritats centrals del PSOE, que durant anys no van permetre ni una sola promoció. Alguns es van cansar, però la majoria van aprofitar aquella travessia pel desert per formar-se, de vegades pagant-ho de les seves butxaques, i avui són en majoria els comandaments d’aquesta nova Policia de Catalunya. Agraïment, doncs, als que no van perdre la illusió, i una petició: que ningú no els instrumentalitzi, que ningú no els capitalitzi, l’acció política i la promoció dels polítics no pot dependre d’un cos policial. Els Mossos d’Esquadra-Policia de Catalunya no són ni seran de cap opció política, són una institució de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, i a ells estan obligats a servir i a defensar. Aquest era el projecte inicial que alguns vàrem començar. Esperem que no es decebin a ells mateixos ni a la societat i la nació que han de servir.
