El desplegament de la policia de Catalunya, l’actualitat i el ‘morbo’ de determinats actes delictius que han creat en algunes zones una certa alarma, i el tractament desproporcionat i alarmista d’alguns mitjans de comunicació, ha produït l’aparició d’opinadors diversos i polítics amb poca experiència que han començat a trobar fórmules màgiques per solucionar un problema que és molt de fons i que requereix serenor, responsabilitat i meditar anuncis d’actuacions i iniciatives que després no respondran a la realitat.
En els últims dies s’ha presentat una petita oficina d’informació de la nostra policia a la Fira del Treballador Immigrant de Barcelona, com si aquesta fos “un banderí d’engantx a la legió estrangera de la policia catalana”. Cal reconèixer que aquesta no ha estat la voluntat del Departament de l’Interior, que el que feia, molt responsablement, era lliurar informació de la policia de Catalunya als nous habitants que vénen a treballar colze a colze amb nosaltres, provinents de multituds de cultures, llengües i nacions.
I sempre és bo donar a conèixer a unes persones que vénen a treballar entre nosaltres i a conviure amb nosaltres una de les institucions bàsiques del país: la seva policia. Però d’això a una oficina de col·locació hi ha un abisme.
Hem de fer tot el possible, evidentment, perquè en un futur la policia de Catalunya respongui a la realitat sociolingüística, humana i racial de la nova Catalunya. Però això s’ha de fer pas a pas. I no cal recórrer al que anomenem “estrangers”, perquè a Catalunya ja hi haurà i hi ha centenars de nois i noies nascuts al nostre país i escolaritzats en la nostra llengua, fills de la nova immigració. Ja n’hi ha 24 a la nostra policia, dels quatre continents i de diverses races.
I ara es pretén que 30 aspirants a agent entrin a l’Escola de Policia el 2009. Benvinguts! Però primer els nascuts a la nostra terra, de la procedència que sigui. I després, amb un filtre molt i molt especial, altres que duguin com a mínim deu o quinze anys a casa nostra. Caldria que el Departament de l’Interior de Catalunya tingués accés al resultat de les Forces Armades Espanyoles de la presència d’estrangers. En unitats molt determinades i amb un control estricte ja hi ha hagut casos alarmants de persones vinculades no només a grups islàmics, sinó també a bandes paramilitars lligades al narcotràfic i persones vinculades a unitats especials d’exèrcits sudamericans que van participar activament en repressions contra els drets humans.
Cal evitar, amb la integració de la immigració als cossos de seguretat, tota demagògia. És una cosa molt seriosa. Tots els països del món, quan ho han fet, ha estat en el seu moment i quan la població immigrant s’ha nacionalitzat i ha passat per uns cursos i per uns requisits que la nostra ‘progressia’ consideraria de nacionalisme ferotge.
Necessitem la incorporació de persones procedents de la immigració, és evident. Hem d’acostar la nostra policia a la realitat del país. Però ja hem fet en els últims anys prou equivocacions. Prou dubtes, que ara ens obliguen a un desplegament precipitat i unes promocions de policies massa elevades per poder ser absorbides per una societat com la catalana. No hi afegim nous problemes abans d’hora. Anem a pams. Ara toca el desplegament, l’ocupació de tot el territori, elevar l’autoestima dels nostres professionals de policia, connectar-los amb la societat i amb tots els ciutadans de tots els estrats socials, i pujar la valoració de la policia a l’ascensor social de la nostra societat.
El tema de la immigració l’afrontarem amb realisme el 2009. Ara no remenem més la perdiu mediàtica i treballem amb seriositat. Per 30 efectius més el 2009 que poden sortir ja de fills nascuts en aquesta terra, no cal crear tanta desorientació o perspectives.
