Passats 15 dies des del desplegament de la nostra policia, i passats els moments de satisfacció per la recuperació d’una de les parts essencials del poder polítics –el coercitiu–, cal entendre que no tot serà flors i violes en l’actuació de la policia catalana. La policia és l’últim esglaó de la societat, que ha Passats 15 dies des del desplegament de la nostra policia, i passats els moments de satisfacció per la recuperació d’una de les parts essencials del poder polítics –el coercitiu–, cal entendre que no tot serà flors i violes en l’actuació de la policia catalana. La policia és l’últim esglaó de la societat, que ha d’actuar de bomber de totes les deficiències i incompetències de la gestió que han fet les institucions i els polítics. La policia, en si mateixa, no és la solució de res, sinó que és l’últim element que utilitza la societat quan tot ja ha fracassat.
El desplegament dels Mossos, doncs, no sols és un canvi de cos policial que utilitza un altre uniforme, una altra llengua de relació i unes altres tècniques policials, sinó que ha d’anar acompanyat d’una actuació pluridisciplinària de tots els sectors implicats en el manteniment de la seguretat dels béns i els ciutadans. És aquesta una filosofia i una pedagogia que cal impregnar en una societat com la catalana, que relacionava policia amb unes institucions no-catalanes i com un element repressor. És un treball que no aconseguirà resultats ni en dos dies, ni en dos mesos, ni en dos anys. Caldrà que els ciutadans admetin que han de treballar colze amb colze amb les institucions –una d’elles la policia– per solucionar els conflictes.
La nostra policia patrulla ja pels carrers. Afronta, diàriament, centenars d’incidències. Fa centenars de detencions. I també, per què no dir-ho, ha d’intervenir amb les seves unitats d’antiavalots en diferents graus d’acutació. Una, com l’intent d’evitar a la Vall d’Hebron els talls de circulació, enfrontant-se amb ciutadans de totes les edats, criatures i nens en cotxet, que requereixen un tipus d’acció policial que pot semblar tova. I d’altres, com la manifestació dels estudiants contra la LOE i el Procés de Bolonya, en la qual no es va intervenir mentre els responsables i organitzadors dirigien la manifestació, i ho van fer amb contundència a les seves acaballes, quan es va intentar alterar la seguretat pública.
És evident que no tots els ciutadans i els joves implicats en aquests últims incidents hauran rebut satisfactòriament l’actuació policial. Segur que hi va haver alguna actuació lamentable. Però la seguretat ciutadana requereix que no es perdi el principi d’autoritat. Els ciutadans de Catalunya ara hauran d’acceptar que sigui la seva pròpia policia la que hagi de mantenir la seguretat pública i haurà d’aprendre a respectar-la, ja que, en cas de no fer-ho, la convivència i les llibertats serien impossibles. Això és un repte difícil per tots, tant pels policies com pels ciutadans, que no entrava dins la seva lògica tenir una policia pròpia. És l’hora de la veritat, però també l’hora de reflexionar profundament sobre el paper dels moviments socials, les nostres institucions i el seu últim esglaó, la nostra policia.
