Deia Sun Tzu, el legendari general xinès que visqué fa més de dos mil anys, que la més gran de les victòries és aquella que és guanyada sense haver de lluitar. Això és el que va passar quan el mur va caure sol, empès des de dins del bloc oriental i sense la repressió que molts pensaven que es podia desfermar. De la desaparició del Pacte de Varsòvia però, ja en fa ben bé més de deu anys. Ara l̵ Deia Sun Tzu, el legendari general xinès que visqué fa més de dos mil anys, que la més gran de les victòries és aquella que és guanyada sense haver de lluitar. Això és el que va passar quan el mur va caure sol, empès des de dins del bloc oriental i sense la repressió que molts pensaven que es podia desfermar. De la desaparició del Pacte de Varsòvia però, ja en fa ben bé més de deu anys. Ara l’OTAN s’enfronta a la indefinició d’un món on les principals amenaces ja no són convencionals i a la certesa que els EUA són la única superpotència global. Per això l’ampliació de l’OTAN, en afegir més estats a l’organització, accentua el pes dels EUA i dilueix el d’estats fundadors com França i Alemanya. Però si l’OTAN és cada vegada més nordamericana, no és precisament perquè aquest sigui el seu principal objectiu. La manca de voluntat política i la renúncia d’Europa a dotar-se de forces militars creïbles la relega necessàriament a un paper testimonial. Una Europa que inverteix en defensa molt per sota dels EUA i que, si rectifiqués, fa una dècada tard, no pot queixar-se ara del lideratge polític i militar dels EUA.
