La victòria sempre té un efecte ambivalent: d’una banda extingeix momentàniament les flames i, de l’altra, aviva la brasa. Tota estratègia que pretengui imposar la pau, incloses aquelles que es proposen ‘atacar l’arrel del problema’ (com l’actual guerra global contra ‘el terrorisme’), està condemnada a estendre i a radicalitzar el conflicte. I és que La victòria sempre té un efecte ambivalent: d’una banda extingeix momentàniament les flames i, de l’altra, aviva la brasa. Tota estratègia que pretengui imposar la pau, incloses aquelles que es proposen ‘atacar l’arrel del problema’ (com l’actual guerra global contra ‘el terrorisme’), està condemnada a estendre i a radicalitzar el conflicte. I és que, dels innumerables efectes devastadors de les victòries, no n’és el menor de tots ells la humiliació i el ressentiment dels vençuts. Així s’entén que no puguin ser duradors els efectes d’una pau imposada: sempre hi ha un pare (biològic o a l’imaginari col.lectiu) al qui venjar i, més aviat que tard, els vençuts reprenen les hostilitats.