Tots aquells que fa més de 25 anys que ens sentim indentificats amb un projecte nacional de seguretat pública per a Catalunya, la consellera Tura ens ha merescut i ens mereix un cert grau de confiança. No podem negar que teníem por que la nostra policia i el seu model caiguessin en mans d?elements propers al PSOE més espanyol, però no ha estat així. Montserrat Tura, amb la seva gran personalitat, Tots aquells que fa més de 25 anys que ens sentim indentificats amb un projecte nacional de seguretat pública per a Catalunya, la consellera Tura ens ha merescut i ens mereix un cert grau de confiança. No podem negar que teníem por que la nostra policia i el seu model caiguessin en mans d?elements propers al PSOE més espanyol, però no ha estat així. Montserrat Tura, amb la seva gran personalitat, ha mantingut els mínims nacionals indispensables perquè el projecte no es contaminés dels tics i les maneres de fer del model espanyol de seguretat i s?ha fet seva la necessitat de crear l?autoestima necessària per al nostre cos de policia. Ara bé, des de fa uns mesos es comença a detectar que no tot són flors i violes. La consellera exerceix massa sovint l?autoritat única, i es troba a faltar un equip d?Interior divers i protagonista que doni les diferents imatges no només dels Mossos d?Esquadra, sinó també dels bombers i tots els altres serveis del Departament. Aquest protagonisme de Tura, que en principi va ser positiu, esdevé ara, quan arriba el moment crucial del desplegament a Barcelona, excessiu. Admiro la dedicació i la fermesa de la consellera, però en tota la política desenvolupada tant pel govern tripartit i com pel de CiU hi ha una gran equivocació: creure que es pot fer un canvi de model policial sense explicar-lo a tota la ciutadania, fins i tot a aquells sectors més alternatius, que tradicionalment s?han oposat a qualsevol força de seguretat, era i és una utopia. Afers com el de la policia local de Sabadell o el dels Mossos a Berga, a més d?altres intervencions davant del món sindical, camperol i universitari, demostren que no s?han fet els deures com calia. Encara hi som a temps, però. A Girona i a Lleida les coses s?han fet millor i ara, amb el repte de Barcelona, no ens podem equivocar. El desplegament requereix una formació específica de comandaments, que l?hauran de dirigir seguint una estratègia que hauria d?estar presidida pel desacomplexament i la capacitat de diàleg amb tots els sectors socials, inclosos els més incòmodes, creant unitats d?especialistes capaços d?establir un debat continuat i el seguiment dels interessos de cada col?lectiu per apropar-los a l?estratègia policial. Cal reconèixer que a Berga van fallar algunes coses, queden preguntes sense resposta. Hi era o no hi era, el servei d?informació? Si hi era, quin sentit té l?explicació del Govern? I, en el cas que no hi fos, vol dir que algú és un incompetent. Obrim el diàleg i diguem la veritat, o si no els ciutadans tindran la mateixa imatge dels Mossos que la que tenien dels cossos policials de l?Estat.
